Opinió

Visca la bicicleta

ESULTA que avui és la “diada mundial de la bicicleta”. Justament ara fa dos anys que l’ONU ho va instituir. Qui hauria de preveure, a hores d’ara, que la teoria del canvi climàtic vindria fortament accelerada pels serrells d’una pandèmia? Altrament, sempre cal extreure bons consells de qualsevol experiència.

En aquesta línia, alguns ajuntaments s’han avançat a implementar mesures que ho ajudin a certificar. Sense anar més lluny, el de Terrassa fa poques setmanes que ha reprès l’obra del carril-bici fins a Matadepera. I el de Barcelona no se li queda pas enrere. Ja es veurà. Malgrat que sempre hi hagi qui es queixi, això no té aturador.

“La bicicleta és el matrimoni perfecte entre tecnologia i energia humana”, sentenciava el polític britànic Jeremy Corbin. O bé, “l’educació és un procés continuat, com anar en bicicleta”. “Si no pedales, no avances” (que deia el futbolista liberià George Weah). De fet, Albert Einstein equiparava la vida al fet d’anar en bicicleta: “i, per a mantenir l’equilibri, cal no deixar de pedalar”. És evident que el Coronavirus ens ha enganxat a tots a pas canviat. Semblava que el “rei de la creació” ho tenia tot sota control. Tot i això, ara ja no es tracta de lamentar-se. “Si et preocupa caure de la bici, mai no hi pujaràs”, deia el ciclista ianqui Lance Armstrong…Malgrat haver guanyat set Tours de France, després s’ha sabut que emprava anabolitzants pels seus reptes. I, com que s’enganxa abans un mentider que un coix, ara en paga la penitència.

“Res no és comparable al plaer senzill de fer un tomb al damunt d’un d’aquests estris”. La frase cal posar-la en boca del malaurat president John Fitzgerald Kennedy, a qui un eixelebrat “marine” (Lee Harvey Oswald) envià a l’altre món, abans d´hora i de forma traumàtica. D’això, ja han passat gairebé cinquanta set anys. El seu “hereu” actual al càrrec és tot un titella. Si més no, en matèria sanitària. Difícilment podem esperar avenços significatius en consciència mediambiental global quan es deixa induir per rampells xulescos i prepotents. A partir d’ací, Déu faci que les pedalades del poble el “liquidin” políticament, a les eleccions del proper novembre. Dues rodes són més segures que un Jumbo o un Boeing.

To Top