A idea començà l´endemà de l´enterrament del meu mestre de música, l´amic Josep Freixas Vivó. Per només quatre mesos, no pogué bufar 90 espelmes. Era un “cranc”, de la collita del 30. Intentant fer-li companyia en el seu viatge al més enllà, vaig decidir, a l´hora del sepeli, treure el meu teclat a l´exterior, interpretant 3 peces musicals i funeràries, en honor seu. Pretenia que el seu adéu trist i silent tingués una mica més de substància i caliu. Han passat més de dos mesos. D´aleshores ençà, l´endemà començava a fer un recital diari (de mitja hora de durada).
Amb el confinament, corríem el perill que els jorns es fessin interminables. La perspectiva no indicava que el confinament s´allargués tant. Sense saber si algun veí em seguiria o no, ha estat i segueix essent-ho el meu sentit homenatge als qui ens han dit adéu. Als qui lluiten per sortir-se´n i al personal sanitari, de “cum laude”.
Les notes llençades al buit del cel han estat fidels a un horari fix. Amb força varietat, crec que he recolzat el recolliment de força gent anònima. Triar peces modernes, clàssiques, havaneres, coreografia clàssica, bandes sonores de films o cançó tradicional catalana. Prou sé que la idea no la vaig parir jo. Malgrat que fou clonada d´altres col·legues que vaig veure en canals de TV, crec que ha valgut molt la pena.
A través de diferents mitjans locals, he sabut que som molts els aspirants a “artistes”. Sense el suport o merchandising de cap espònsor publicitari, he copsat un missatge: el que s´amagava darrere del famós “Terrassa, ciutat de les persones”, patentat pel nostre ajuntament, fa temps. Als carrers Cardaire, Sant Ildefons, Avda. Tarradellas i altres, tots s´entenien i saludaven.
En tant que aquestes persones toquem/cantem, certifiquem una vida no gens adormida encara. Sabem que hi som, en donem gràcies. Aprenem a practicar el somriure i la conversa. Poc a poc, hem estirat la situació. Potser, a uns els ha costat més que a la resta. De fet, donem un exemple a una “trepa” de mal anomenats polítics. No es posen d´acord. Val la pena que en prenguin nota. Sense esperar a sortir al carrer només quan ens volen demanar un vot. Au va!
