NA abraçada a totes aquelles persones que han patit a la nostra ciutat la pandèmia del Covid-19, tan directament com patint per familiars. Sobretot un record per la gent gran, la generació de la postguerra, que tant han patit, treballat i lluitat durant la seva vida, i als quals devem tant.
És per a tots evident que la crisi sanitària que estem patint està causant greus problemes a l’economia. Primer de tot, s’ha de dir que la salut i la vida de les persones estan per sobre del benefici econòmic i que, per tant, les mesures de confinament que hem portat a terme al nostre país són les assenyalades. Perquè no volem viure en un país on els governants deixen morir la població vulnerable sense prendre cap mesura, com està fent Trump als Estats Units per salvar el gran capital. Amb l’autocrítica que calgui, som una societat que no volem deixar enrere ningú, per això hem respectat responsablement el confinament i hem portat a terme mesures d’escut social per protegir les famílies.
I és que no volem que es repeteixin els errors de la crisi del 2008. No volem que la crisi la paguin les classes populars i treballadores, i que els governs es dediquin a salvar la banca, deslocalitzar empreses, retallar i privatitzar serveis públics. Sabem que hi haurà qui proposarà que es socialitzin les pèrdues i es privatitzin els guanys. Però ja hem vist el que ha significat retallar en salut pública o privatitzar l’assistència geriàtrica a Catalunya, i el que significa que la ciutadania no disposem dels recursos públics ni de model productiu.
Mesures com l’ingrés mínim vital que s’aprovarà d’immediat i que podrà beneficiar fins a tres milions d’espanyols són bones decisions per no deixar ningú enrere. Mesura de renda mínima que pensem que ha de ser permanent i s’ha de compatibilitzar amb una garantia pública d’ocupació (treball garantit). Volem que la nova normalitat blindi constitucionalment les pensions, la salut i l’educació públiques, les quals s’han de reforçar. Amb un protagonisme cada cop més fort del capital i gestió pública en sectors essencials, com l’electricitat. Necessitem a més una banca pública. Hem de derogar la darrera reforma laboral, així com la reforma que es va fer de l’article 135 de la Constitució. Com a país hem de diversificar la nostra economia, hem de produir quelcom més que turisme i serveis, i per això ens cal sobirania econòmica, reconvertint l’agricultura i tenint política d’indústria nacional.
Hem de caminar en un nou model productiu i de consum sostenible. El protagonisme públic volem que es mantingui, hem de republicanitzar el funcionament de la societat. D’aquesta crisi hem de treure algunes lliçons sobre les prioritats, el bé comú, la salut del planeta i el benestar de les persones. Que els pactes de reconstrucció no siguin més precarietat, sinó treball i vida dignes.
* Els autors són membres de PSUC-viu, Esquerra Unida i Catalunya en Comú
