No és la primera vegada que ens referim en aquest espai que les xifres relacionades amb la Covid-19 són de complicada digestió. En primer lloc, repetim, només es comptabilitzen les persones que han donat positiu a les proves PCR. De la mateixa forma, els pacients que han mort i que apareixen a les estadístiques són els que han estat també sotmesos a proves i la seva defunció ha estat deguda al coronavirus. No se sap amb certesa el nombre de persones que en realitat han estat contagiades, perquè molts d’ells, milers, han estat tractats a l’assistència primària o fins i tot per telèfon o a través de l’aplicació que la Generalitat va activar per a controlar a la població. Un institut britànic va xifrar en uns set milions de persones el nombre de pacients positius a Espanya. Entre aquesta xifra, la més elevada de la que s’ha parlat, i els poc més de 235 mil malalts que té comptabilitzats l’Estat pot estar la xifra exacta. Hi ha qui diu que almenys tres milions de persones han patit la malaltia. Per tant, no sabem quants malalts de Covid-19 hi ha hagut a Catalunya ni molt menys a Espanya i no sabem quants morts, perquè als que es compten no entren els que han mort sent sospitosos de patir la malaltia, però no han estat sotmesos a proves diagnòstiques, ni els que han mort a les residències geriàtriques ni els que han mort a casa.
A Terrassa, per exemple, hem tingut les xifres de pacients positius, d’ingressats a l’UCI, d’ingressats a planta, als diferents espais que han gestionat els operadors sanitaris locals, el nombre de persones que han mort i el nombre d’altres. De tot això hem de tenir en compte les prevencions de les quals parlàvem abans: són només els pacients de tots els conceptes, que han estat sotmesos a proves PCR i, a més, no tots els pacients són de Terrassa. De fet, el nombre de morts de Terrassa es va xifrar la setmana passada en 196, quan han mort 301 persones als hospitals locals.
Repetim això per posar de manifest, que tots tenim entès que les xifres del coronavirus són purament orientatives i es recullen i es publiquen bàsicament perquè els científics facin les seves projeccions i per comprovar gràficament com evoluciona la malaltia. El que és difícil d’entendre és que tan sovint es canviïn els criteris de recompte de pacients i de defuncions. Ahir, el Govern es va treure de sobre més de dos mil morts, la setmana passada, la Generalitat va posar més de tres-cents a sobre de la taula; cada comunitat autònoma té el seu criteri comptable i no es faciliten les dades amb la mateixa cadència. No és seriós, perquè genera desconfiança en la gestió i ja només queda això, estar pendent del ball de xifres.
