QUEST diumenge celebrem la solemnitat de l’Ascensió del Senyor i la Jornada Mundial de les Comunicacions Socials. Durant el confinament, gràcies als mitjans de comunicació i a les xarxes socials hem pogut nodrir-nos amb el pa de la Paraula i seguir celebrant la fe en comunitat encara que no fos de manera presencial. El lema d’enguany és: “La vida es fa història. Perquè ho puguis explicar i gravar en la memòria” (cf. Ex 10,2), i ens convida a viure i a gravar en la memòria per poder transmetre.
De fet, això és el que varen fer els apòstols. El llibre dels Fets dels Apòstols explica com Jesús se’ls va aparèixer després de la seva passió i els va donar moltes proves que era viu. Els ordenà que no s’allunyessin de Jerusalem, sinó que esperessin que es complís la promesa del Pare i els anuncià que rebrien la força de l’Esperit Sant per tal d’esdevenir els seus testimonis fins als límits més llunyans de la terra. Després fou endut al cel (cf. Fets 1,3-10). Ells varen tornar a Jerusalem i “eren constants i unànimes en la pregària, juntament amb algunes dones, amb Maria, la mare de Jesús, i amb els germans d’ell” (cf. Fets 1,14).
Allà, a Jerusalem, va començar a caminar la vida de l’Església, juntament amb Maria. Ella va mantenir durant tota la seva vida un clima de recolliment, de pregària, meditant els esdeveniments en el silenci i, ara, la seva presència al costat dels apòstols té un significat molt gran, perquè compartirà amb ells el seu tresor més preuat, la memòria de Jesús, tot allò que havia anat guardant en el seu cor. Ella els anà explicant tot el que havia guardat en la seva memòria al llarg de tota la seva vida. Ella esdevindrà la Mestra per a ells i per a la comunitat que s’anirà congregant al seu voltant. Maria, que estigué present des del principi en el camí del seu Fill, ara és present des dels inicis en el camí de l’Església i de la seva missió evangelitzadora de tots els pobles.
El mandat del Senyor als apòstols és prou clar: aneu i feu deixebles de tots els pobles i ensenyeu-los a guardar tot el que jo us he manat. L’apòstol és un testimoni enviat. Abans d’ ésser enviats, els apòstols varen estar amb Jesús, convivint amb ell, aprenent i compartint amb ell, varen ser els seus amics. En ésser enviats hauran d’anunciar el que han vist i sentit, el que han experimentat, el que tenen ben gravat. Aquest anunci comprometrà la seva vida, acabarà transformant la seva història personal i la història de la humanitat, fent noves totes les coses.
Maria, enmig d’ells, esdevindrà la Mare i la Reina dels Apòstols, tal com la invoquem en resar el Sant Rosari. El sentit d’aquesta invocació és ajudar-nos a comprendre que la Verge Maria és present en la nostra vida quotidiana, sempre en referència a Crist, perquè va ser associada al seu Fill d’una manera única, i per això la seva reialesa deriva d’ésser la Mare del Senyor. El seu apostolat és únic: ser la Mare de Déu. Ella engendrà Crist i el donà al món, i el presentà a Josep, als pastors i als mags. Maria ens va donar Jesús. Els apòstols varen ser escollits per predicar al món la bona nova de l’Evangeli. Maria havia estat escollida per portar a la terra la Paraula eterna del Pare. Ella és la “Reina dels Apòstols” perquè, en realitat, el seu apostolat va més enllà de tots els apostolats possibles.
Jesucrist és l’Apòstol del Pare, és el primer apòstol. Maria participa d’una manera especial en la missió de Crist, i en conseqüència, és apòstol amb ell. El primer apostolat s’inicià en l’instant de l’encarnació. Aquí comença també el camí de Maria com a apòstol i com a Mare i Reina dels apòstols. I és Mare nostra, dels apòstols del segle XXI, que també rebem el mandat missioner de Jesús, que ens envia a anunciar l’Evangeli als nostres contemporanis.
