Tenim nova polèmica al que en un altre temps va ser l’oasi terrassenc. El tinent d’alcalde Noel Duque s’ha passat de frenada i l’oposició ha olorat sang. Tot es redueix a això, que no és poc.
La “finezza” no és un ornament que enriqueixi el perfil de Noel Duque. És un tipus planer, molt proper, un activista social que defensa una forma diferent de fer política, a peu de carrer, allunyada de la moqueta i, per tant, dels estàndards de la cordialitat si és necessari. Ell n’és conscient, però, segurament, el seu error és qüestionar la virtut de la cortesia en un entorn en el qual les formes són tan importants com el fons.
Tot bé d’un vídeo llarg, de més de mitja hora, al qual el tinent d’alcalde respon a qüestions que li fa arribar la ciutadania i, en un moment donat, s’escalfa i retreu l’oposició la crítica contra l’equip de govern sobre la compra de mascaretes i unes presumptes irregularitats denunciades al darrer ple municipal. Diu que l’oposició no carbura bé, i que anirà per ells. Els tres partits de l’oposició li diuen aquesta setmana a l’alcalde que l’actitud amenaçantdel seu tinent d’alcalde és intolerable i exigeixen una rectificació. Duque, a un escrit al seu Facebook, diu que les seves paraules no s’han interpretat bé i l’oposició considera la matisació del tot insuficient. Noel Duque s’ha equivocat i ha corregit, però poquet i l’oposició, que volia una disculpa pública rotunda i inequívoca demana la dimissió immediata.
La lectura de la situació no pot ser superficial i no es pot reduir a l’episodi del vídeo i les mascaretes. Les ferides polítiques acostumen a ser profundes i no es curen d’un dia per l’altre. En realitat, l’atac de Duque va ser contra el PSC, però va incloure a tota l’oposició. L’enemistat és manifesta entre els socialistes i Tot per Terrassa, formació a la qual milita Noel Duque, com tots els regidors que van abandonar amb Jordi Ballart l’equip de Govern i el PSC el 2017. L’enfrontament entre els membres dels dos partits ha provocat diverses situacions poc edificants d’ençà que el maig de 2019 Ballart va guanyar les eleccions municipals i Duque no considera imprescindible mantenir-se al marge.
A Esquerra, soci de govern, no li són còmodes aquests tipus de situacions; serà molt difícil reconduir la relació amb l’oposició i molt més ara que es demana obertament i en bloc la dimissió d’un regidor. Tot per Terrassa i, en especial, Noel Duque han de controlar els seus impulsos i entendre la crítica com una part essencial de l’exercici de la política. No estem ara en un moment a la qual haguem de perdre el temps en baralles inútils. Ens en sortirem.
