ER a no perdre el costum des que es va declarar l´estat d´alarma, segueixo amb la COVID19. Avui, establint un cert contrast entre la crisi financera de 2008 i aquesta d´ara. Sense voler caure en el parany d´interprertar l’actual sols des de la vessant financera. Aquest fil solament esdevé un dels molts serrells que se´n derivaran.
El govern català barrinava amb tancar fronteres per cardar el camp d´Espanya, dominats per l´obsessió de la secessió. Gestionar la sanitat des de casa era un altre parany. Ho deixo ací, sense obviar moltes de les “bestieses” dites pels consellers Buch, Budó i Vergés.
Algú s´ha aturat a pensar, tanmateix, que en motiu de la crisi que enterrà les caixes d´estalvi eren el Banc d´Espanya i la Conselleria d´Economia i Hisenda de la Generalitat els qui tenien transferències cedides per a “controlar” i auditar la seva gestió ? Talment que llavors, les competències geriàtriques de les residències de gent gran depenien de les respectives Conselleries de sanitat. On vull arribar ? Em pregunto –amb la lletra d´una cançó “enganxosa” d´en José L. Perales “a qué dedica el tiempo libre ?”Resposta que correspondria donar als alts càrrecs i responsables màxims dels organismes referits. Això sí, tibant d´una altra cançó (del conjunt “Gabinete Caligari”, ens dirien que “la “culpa fue del chá-chá-chá”.
Faig notar, si fa no fa, una cadència cronològica prou equivalent entre l´entrada i la sortida de la “via”. Musicalment, hi ha uns set anys de diferència entre ambdues peces. I uns dotze pel que fa al “tsunami” endegat per la crisi global de Lehman Brothers, que enfonsà el transatlàntic de les entitats d´estalvi. Per tant, clouré la meva reflexió –i no pot ésser d´altra manera– amb alguns adagis ad hoc: “roda el món i torna al born” / “al fons del sac, es troben les engrunes”./ “menja, menja gat, sardina, que ja cagaràs l´espina”./ “no se sap de qui són los matxos€fins que el traginer és mort”.
Haurem de fer/exigir –sí o sí– per tal que, ara, els gestors de l´embolat “no se vayan de rositas”. Fent com Ponç Pilat. Prou de “posar l´olla grossa dintre la petita”! Foc nou ! Al cap i a la fi, sense molts d´ells, ja ens ho sabrem manegar. I de segur que molt millor.
Confluències i/o aiguabarreig no van, doncs, en direccions oposades.
