Fernando Simón, responsable del Centro de Coordinación de Emergencias Sanitarias del Ministerio de Sanidad, deia aquest cap de setmana que la desescalada no es podia convertir en una cursa entre comunitats autònomes. Està sent pitjor que això. En alguna ocasió hem retret al Govern de l’Estat errors en la gestió de la crisi del coronavirus però, al marge dels estrictament sanitaris, com el retard en la presa de decisions o els episodis dels tests o de les mascaretes, que es podrien emmarcar en l’àmbit del desconeixement d’una situació inèdita al món, crida l’atenció la seva falta de visió comunicativa, recerca de complicitats i gestió del lideratge. Des d’incorporar uniformats a les rodes de premsa per explicar encara no se sap què fins a caure repetidament en el fet de no consultar als presidents autonòmics decisions importants, passant per publicar el decret d’alarma mitja hora abans que entrés en vigor.
No sembla que la cosa hagi anat més bé en la negociació de la darrera pròrroga de l’estat d’alarma ni, per descomptat, en la gestió del canvi de fase de la desescalada. Curiosament, en aquest últim escenari on té menys problema és a Catalunya. No només s’han esvalotat les comunitats del Partit Popular, sinó les seves; la ferida al País Valencià és molt profunda en aquests moments.
El procés de fases sembla que no ha estat ben valorat, ni pel mateix Govern ni pels governs autonòmics. La superació de les fases significa, encara que no es presenti així, el suport a una gestió política. És a dir, si València no passa a la Fase 1, s’interpreta de manera immediata que és per culpa d’una mala gestió de la crisi per part del govern autonòmic. Això és el que ha passat i això té un cost polític que ningú no vol assumir i menys el president valencià, perquè tot sembla indicar que la seva gestió ha estat una de les millors durant la pandèmia. És irremeiable realitzar una lectura política de les decisions preses entorn dels territoris que han passat a la Fase 1, fins i tot en el cas que no hagués estat així. En qualsevol cas, no ve d’una setmana i és cert que no ens podem prendre la sortida asimètrica de la crisi com una cursa per veure qui ho ha fet millor i qui recuperarà abans l’activitat econòmica. La prudència és la millor opció i, a Catalunya, s’ha pres una decisió molt encertada, al marge de debats fronterers entre regions sanitàries. Ens en sortirem.
