UIN dia més trist, enguany! Després de fotre el camp, el Regne Unit, la casualitat ha volgut que la pandèmia de la Covid hagi sembrat el caos, la pobresa, el pànic i l’aturada global de tota la “maquinària” del planeta.
Tal dia com avui, cada any es commemora aquesta diada. Es fa en record de l’anomenada “declaració Schuman”. El tal Robert Schuman fou el ministre d’Afers Estrangers francès que donà el primer pas del somni del vell continent unit. D’ell sorgí la idea d’integració proposant que el carbó i l’acer francès i alemany fossin sotmesos a una sola administració. El fet succeí tan sols cinc anys després de la rendició nazi, amb la vista posada a impedir una guerra entre aquests dos països. La commemoració concreta té lloc de fa trenta-cinc anys.
L’himne de la Unió pràcticament tan sols es considera instrumental, amb una tonada musical extreta de la 9a simfonia de Beethoven. En tot cas, gratant als arxius telemàtics, hi ha una base redactada en llatí. La traducció d’un petit tram ve a expressar que “Europa ha d’estar unida en la diversitat, a l’auge de la pau mundial€ En la llibertat d’un sol poble, hi ha una pàtria més. Des del cel, les estrelles ens esperonen fervorosament”.
És d’hora per entreveure com acabarà tot aquest desgavell. La “solució” o enfocament -si és que se’n pot dir així- a la crisi del coronavirus no passa tan sols per mesures econòmiques. Hem tingut ocasió de copsar, clarament, la forta discrepància entre l’Europa del nord i la del sud. Sobretot en establir un protocol i normes que exigissin el constrenyiment/compromís d’una ferma solidaritat “inter populos”. Tal vegada la sang calenta de països com Itàlia i Espanya treu de polleguera el rigor i exigència perpetus dels blocs escandinau o del Benelux. Aplicant símils de faula, sovint ens comparen amb la faula de la formiga i la cigala (d’en Jean de la Fontaine). Tenen raó?
Fins al punt que alguna veu discordant ha deixat anar la “bomba” d’escampar la boira del somni de la UE. Sobretot si es tracta d’establir “almoines” per tapar forats dels “vivales”. Sembla una anàlisi tremebundista, no descartable.
Tant de bo que les aigües cristal·lines no marxin de llera!
