Us en recordareu. Heu tancat oficines, ens heu enviat a l’ordinador. Sovint hi ha dubtes a aclarir i el tracte personal s’ha esvaït, s’ha reduït dràsticament. Avui a tres quarts de nou hi havia cues al portal de Sant Roc i més amunt al carrer Major hi havia també cues. No he passat pel Raval però recordo cues altres vegades.
Heu abolit pràcticament el tracte de tu a tu, això sí, em telefoneu amablement oferint-me un crèdit -llops amb pell d’ovella.
La setmana passada vaig ser a la cua qui sap l’estona. Quan em va tocar la sort d’entrar per ser atès la rebuda va ser kafkiana. Em va fer explicar, el funcionari, a través de l’escletxa d’una doble porta de vidre.
A peu dret i mirant-se la cua, afanyi’s! Només em faltava la pandèmia per complicar l’atenció al públic. Em va indicar un telèfon per solucionar el problema. Encara gràcies que em va donar un paperet amb el número indicat.
A casa truca que trucaràs fins que finalment vaig poder encarrilar el tema. Al cap de vuit dies em va arribar per correu ordinari la nova targeta que substituïa la menjada pel caixer dies enrera. Us penedireu de la falta d’assistència personal. Potser tornaré a guardar els calés sota la rajola de la cambra.
