Garcilaso de la Vega, Miguel de Cervantes i William Shakespeare intenten respondre la pregunta del Toni Massagué. El Toni, doble temerari per tenir una llibreria i per servir els lectors xics, es demana per què va haver de tenir la llibreria tancada el dia de sant Jordi i dia en què van morir els escriptorassos que encapçalen la carta.
Els que es miren les coses d’una altra manera després de voltar pel Madrid “oficial” em comenten que el “presidente” està rodejat d’un grapat d’assessors que no estan gaire llegits, vaja que no trepitgen biblioteques ni llibreries, ni s’estan gaire quiets a llegir. Massa ocupats a fer rodes de premsa dia sí i dia també, a assistir a còctels extres amb reis i ambaixadors, a viure pendents de la pantalleta… No els queda temps. Per què necessiten llibreries obertes?
Per altre cantó, com que la demanda ve de Catalunya sobretot, que s’esperin els catalans, no fos cas que hagin de consultar el Constitucional.
Toni , ja veus que no és fàcil voler obrir la botigueta. Vés preparant la demanda d’obrir l’Orella Verda per al 23 d’abril del 2021.
Fa poc el vostre col·laborador Josep Puy ens comentava assenyadament el desconcert que ens envolta amb tot aquest drama del coronavirus. Abans d’explicar un parell de dubtes personals, vull deixar constància del meu convenciment que, d’aquest tema, cal parlar-ne amb molta prudència. No hi ha experiències sobre aquest tipus de situacions, encara que segur que moltes persones, en especial les més febles, ho passaran molt malament. Per tant tots plegats només podem anar fent que suposicions sobre allò que anirà passant i que sobre la marxa s’hauran d’anar modificant.
Primer motiu de desconcert. El nombre de persones que han mort pel virus per cada 10.000 habitants. A Terrassa parlem d’unes dotze persones mortes quan a tot Espanya no arriben ni a cinc persones. Com s’explica que nosaltres tinguem una mortalitat més que doble? Què ho pot justificar? Vivim uns temps de globalització i les coses no són pas tan diferents entre uns llocs i altres, ni en el mode de viure ni tampoc en la sanitat.
Segon motiu de desconcert. A la ciutat de Graz, a Àustria, on va néixer la meva mare, tenen una població semblant a la de la nostra Terrassa. Allà porten 22 persones mortes i aquí en portem 270. Els meus parents quan parlem per telèfon no ho entenen i jo tampoc. Quines diferències poden justificar aquesta situació? Tenen frontera amb Itàlia, la gran afectada. Allà el clima és més fred i per tant més favorable a la difusió del virus?
Segur que avui no tenim respostes per a tot. Fins que amb el pas del temps les persones enteses ens ho puguin explicar, cal molta humilitat i prudència per part de tothom. Per això els polítics ja va essent hora que deixin de barallar-se, i que amb seriositat i transparència afrontin un futur ben difícil. Per tant cal confiar que ho faran amb esperança i concòrdia, tal com sembla que volen començar a fer al nostre Ajuntament.
