també, “maig arribat, hivern acabat”. Heus ací un parell d´adagis per a expressar, si fa no fa, el desig general de superar la pandèmia que ens toca viure. Encara que siguem un pèl lluny del famós “cuarenta de mayo”, crec que cal ésser positius. Entenc que la via de sortida s´albira més o menys pròxima. És per això que parlo d´ésser riallers. D´alegrar-nos perquè deixem el fred.
Tot i que, al llarg d´aquests dies, puc tenir la sensació de donar voltes sobre un monotema, no m´qüestiono. En acabat, seguiré insistint en la necessitat imperiosa de fer una anàlisi dura/profunda, per a no repetir vells errors.No essent així, “bona nit i tapa´t”.Aquesta tasca concreta l´extenc a tots els sectors del nostre entorn vital: polítics, socials, financers, familiars, de lleure, culturals, solidaris, educatius, religiosos€i encara potser me´n deixo algun al tinter de l´oblit.
Poc abans de proclamar l´estat d´alarma, esbatussàvem els ajuntaments i el govern per un seguit de mesures mediambientals. Totes orientades a millorar el canvi climàtic. Molts cridaven que era de bojos fixar tantes limitacions en la circulació de cotxes. Un cop parat el motor de l´entrellat, hem pogut veure el món de les bestioles campar en un àmbit cofoi i ben lliure. Fins al punt d´arribar dofins al port de Barcelona, cérvols al casc urbà d´alguns pobles i petites balenes ben a prop de la costa. La qualitat de l´aire ha permès divisar el contorn de l´Himàlaia€No serà que anaven en la bona direcció ?
Em pregunto si eren realment necessaris tants “atacs” al planeta. Dit altrament, vinga creuers !. Viatges turístics transoceànics o intercontinentals. Compres compulsives/consumistes, per alegrar la vista d´un armari farcit amb tantes sabates com la tristament famosa Imelda Marcos (filipina). O tants vestits que no donàvem l´abast.
Dimarts, en la propera columna, em comprometo a seguir fent un llistat de refranys adients pel maig, el mes de les flors. Mentrestant, espero i desitjo que aquesta situació tan llarga i angoixant passi ja a millor vida. En tot cas, prego, “al de l´àtic”, que ens ajudi a clavar colzes. Que no desvariem quan arribi l´hora de prendre mesures dràstiques pel camí que ens cal recórrer.
