Una vegada més les formes estan perdent el Govern. La compareixença de dimarts del president del Govern va ser certament confusa. Ja advertíem que el president dibuixava un escenari de desconfinament i que era poc precís. Segurament no ho havia de ser més, però el que sí que era d’esperar és que de manera immediata es tinguessin els detalls de l’esquema que va avançar el president. Ens tornem a trobar amb un problema d’estratègia de difícil comprensió.
No és la primera vegada que fem esment de l’escassa capacitat del Govern per sortir del seu cercle tancat i buscar complicitats. I més si tenim en compte la seva debilitat al Congrés, amb un govern en minoria, del que es vol transmetre una imatge d’unitat, però de tant en tant s’evidencien tensions importants. Com a prova de feblesa, el portaveu d’Esquerra Republicana al Congrés, Gabriel Rufián, va advertir ahir, una altra vegada, que l’alternativa a una falta d’entesa amb ERC és la dreta.
Costa de creure que ERC forci unes eleccions anticipades per no consensuar un pla de sortida de la crisi sanitària, però encara costa més de creure que el PSOE s’hi arrisqui només pel fet de no parlar. És cert que el Govern ha de marcar caràcter en un moment de crisi tan important, però és igualment cert que la forma d’exhibir lideratge també és buscar consensos. Una vegada més, lideratge i autoritat no són conceptes excloents, sobretot si l’autoritat es guanya per convicció i no per imposició.
Pedro Sánchez es veu molt pressionat i sembla que la seva aposta ha estat la de patrimonialitzar la sortida de la crisi. Hem de convenir, no obstant això, que no podem imaginar quina seria l’actitud de formacions com el Partit Popular encara que el tarannà del Govern fos dialogant i de recerca de complicitats. Pedro Sánchez és imprescindible per a Pablo Casado, perquè cada escomesa contra el president del Govern és en realitat un “cop” contra Santiago Abas- cal.
En qualsevol cas, el Govern té tres dies per aclarir l’escenari que va dibuixar el president Sánchez dimarts. Ara toca baixar al detall i transmetre bé la informació. I no estaria de més que li donessin una volta al tema de les províncies a Catalunya, quan l’organització de la sanitat aquí està basada en regions sanitàries. El dimensionament dels mitjans no va per províncies. El ministre Illa ja ho sap; només cal que s’ho mirin. Ens en sortirem.
