LES casualitats de la vida volen que la columna d’avui la dediqui a n’Albert Einstein. Avui, fa exactament 65 anys que moria. No requereix cap mena de presentació. Més d’un es preguntarà pel motiu del títol. Ni més ni menys que per una frase seva. Molt adient a la “pruna” que estem passant: “Hi ha una força motriu més poderosa que el vapor, l’electricitat i l’energia. No és altra que la voluntat”.
Deia més coses: “La ment és com un paracaigudes. Només funciona si el tenim ben obert”. Ateses la imprevisió i gestió polítiques horripilants de la pandèmia el més calent era a l’aigüera. El virus els ha agafat amb els pixats al ventre. Per tant, exigeixo “caps” al màxim nivell. Han de rodar, metafòricament. “Allunyem-nos de la gent negativa, que sempre té un problema per a cada solució.” De fet, “una persona intel·ligent resol un problema. Una sàvia, l’evita”.
“L’educació és allò que resta un cop oblidem el que vàrem aprendre.” Dedueixo que gran part dels nostres polítics “grinyolen” en gairebé tots aquests conceptes. Fins al punt que alguns d’ells van “comprar” títols i màsters per ensabonar els seus CV.
A partir de tot plegat, amb un tsunàmic “before & after”, reclamo una “tabula rasa” de tot tipus d’inútils. Fins al punt hipotètic que “si vull estar ben servit, ja em faré jo mateix el llit”. També deia el pare de la teoria de la relativitat que “la vida és com anar en bicicleta. Per mantenir l’equilibri, has de seguir pedalant”. Com que palesen un mínim sentit imaginatiu i m’entrebanquen, ara que els pentini la iaia!
Vaig tenint una edat. Superat l’equador imaginari d’un segle, somio en/amb una vida feliç. Per tant “la lligo més a una meta que no pas a una persona o objecte”. Tots els polítics m’han decebut! Diu l’adagi que “l’espina, quan neix, ja punxa”. Cap més oportunitat!
Mirant-se el propi melic, hi ha dirigents amb la santa barra de creure’s que el tenen bonic. Ací va una nova sentència del científic d’Ulm. Els atordirà: “La maduresa es comença a fer palesa quan sentim que la nostra preocupació esdevé més gran pels altres que per nosaltres mateixos”. Amb el tema COVID, salta a la vista que són perfectament “prescindibles”. Encara no han fet un sol “detall” a partir del seu sou.
