GUANYAREM! Ho sabem, mantinguem una mentalitat positiva i un sentiments de victòria,. Certament estem lluitant contra un enemic invisible i sorpresiu i que a més mata .Pero tenim com aliada a la ciència, que ben utilitzada per diversos equips d’excel·lents experts, ben coordinats entre si, s’han conjurat en la recerca dels medicaments i vacunes que neutralitzaran l’impacte agressiu del coronavirus,
Aquest es el pensament que ha de guanyat protagonisme en la nostra ment en aquests moments que selectivament ens arriben males noticies sobre les xifres de persones mortes en solitud a causa del Coronavirus
Tenim davant la necessitat d’afrontar dos reptes difícils, dos escenaris: el que ara vivim, i el que es crearà com conseqüència d’aquest . El dramatisme del segon pot també ser preocupant, despendrà en bona mesura, de com regula el Govern les conseqüències de l’obligat tancament de l’activitat productiva i altres condicionants.
Centrant-nos en la problemàtica que ara estem vivint, no detallaré la gran diversitat d’iniciatives solidaries que s’estan desenvolupant i que mereixen un gran elogi, perquè triplicaria l’espai de text del que disposo. Els mitjans de comunicació ja han sabut fer-ho públic. Si, però, vull esmentar els sentiments de satisfacció i inclús l d’alegria que acompanya les diverses actuacions. Ve a ser com un alliberament de las tensió i la preocupació amb que vivim la dramàtica situació actual. Es admirable. Tampoc em puc estar de sumar-me l’agraïment profund i el reconeixement de qualitat professional i humana, dels diferents grups del sector sanitari, els herois d’aquest capítol que passarà a la historia. Em refereixo a tots pero destaco especialment el metges i infermeres, que cada dia posen en ric la seva vida per salvar-ne d’altres, els que, a peu de llit, donen tot el caliu que poden a aquells pacients que lluiten en solitud familiar per retenir la vida. Totes les mostres de solidaritat profunda que surt del cor de milers i milers de persones implicades en generar recursos per a fer front amb força l’atac del COVD-19, , ha activat el millor de nosaltres mateixos.
Penso que les experiències que actualment estem protagonitzant, cooperativament ens han ajudat a descobrir la importància de “l’altre”, la riquesa que aporta treballar en equip complementant-nos i enriquint-nos mútuament amb les aportacions de cada u. Aquest treball cooperatiu i d’energia emprenedora, és el que genera el “10” de l’excel·lència possible.
Pot ser bo de cara a entendre el que estem protagonitzant , analitzar-ne les possibles causes.
Crec que primer hi ha la por i l’angoixa associada a la sorpresa en ser víctimes d’un nou visitant víric que mata amb molta facilitat.. Això ve reforçat al veure que es multipliquen amb molta rapidesa les persones contagiades. . Llavors ens adonem que per resoldre el problema necessitem una acció de suport cooperatiu perquè l’amenaça no ens col·lapsi. I les persones amb mentalitat solidaria pensen en com contribuir per millorar les possibilitats de combatre l’amenaça. La participació, i sentir que aportem coses no nomes útils sinó necessàries i que el que fem te valor, en envaeix un sentiment d’autoestima alliberadora de la tensió emocional que patim.
En segon lloc pot haver -hi també influït l’exemple de generositat i valentia dels professionals de la salut que, amb insuficients protecció personal, es posen cada dia en mig entre el virus i la persona infectada intentat que sigui aquest qui guanyi la partida. Són, en el moment de redactar aquest article, mes de 3.000 els metges i infermeres que s’han contagiat. Pot haver-hi un mirall de generositat millor?
Pero no tots els ciutadans han participat en aquesta onada solidaria. Hem de pensar, per tant en un altre factor, crec que el més rellevant. Jo el situo en la influencia d’una educació familiar, que ha cuidat molt la impregnació de valors, començant per l’exemple dels pares. El caliu d’amor generós, no absorbent, que ha alimentat la relació mútua, permet que els fills aprenguin a créixer compartint, fent equip. A més, la vida professional, impregnada de tecnologia cada vegada mes sofisticada i canviant, també ens porta a conscienciar-nos de que sols poca cos podem resoldre,.
Aquí hem d’afegir, la important participació d’aquelles escoles que mes enllà d’ensenyar el contingut de les assignatures, dediquen temps a desenvolupar valors de contingut humà, des de de múltiples iniciatives. Per algunes persones, hi pot influir la necessitat de ser valorades i acceptades.
Esperem no haver de tardar massa temps en poder quedar alliberats d’aquesta cruel i imprevisible crisi epidèmica. I que també amb solidaritat i esperit de victòria, com deia al començar, puguem encarar el segon repte: recuperar el treball dels professionals que l’han perdut degut a aquesta crisi, amb el suport humà de les empreses que tinguin musculatura suficient, i amb la complementació necessària de les ajudes del Govern Central, consensuades amb les diferents institucions econòmiques de la societat civil i dels partits polítics. Esperem que Europa tingui també mentalitat solidaria. Serà necessària per evitar quedar mes debilitada.
