El Govern central ha aixecat el confinament estricte, la denominada “hibernació” econòmica que pretenia, amb “l’ajut” de la Setmana Santa, element que ha permès prorrogar el permís retribuït, paralitzar el país per buscar més eficàcia amb les mesures de confinament. La tornada a la feina de les empreses no incloses al decret de l’estat d’alarma com a obligades a tancar ha generat una situació de certa controvèrsia. L’Estat ha imposat una sèrie de condicions que compliquen aquesta tornada a la feina. El principi sobre el qual es construeix la recuperació de l’activitat és, com no pot ser d’una altra manera, la salut dels treballadors. A partir d’aquí el Govern exigeix que les empreses garanteixin que els treballadors no es contagiïn del coronavirus. Per això, han d’adoptar una sèrie de mesures com poden ser el teletreball, als sectors als quals es pugui, o facilitant als empleats els materials i les condicions organitzatives necessàries per prevenir possibles contagis.
El problema és que l’Estat trasllada a les empreses la responsabilitat d’evitar aquests contagis quan el mateix Estat és incapaç, primer, d’evitar els positius als seus propis treballadors i, en segon lloc, de garantir que hi hagi al mercat el material preventiu suficient perquè les empreses puguin establir els protocols i mecanismes que evitin contagis. No hi ha mascaretes; no hi ha equips de protecció individual, no hi ha gels hidroalcohòlics. És fàcil veure-ho quan el mateix Estat no ha pogut, per exemple, frenar el contagi del personal del sector sanitari; s’estan reclamant mascaretes, pantalles protectores i EPI, fins al punt que s’utilitzen bosses de plàstic com a improvisades proteccions o particulars estan posant al servei de la comunitat sanitària les seves impressores 3D per fabricar material. I no val dir que s’estant repartit mascaretes als transports públics, perquè no es poden utilitzar més de quatre hores; és insuficient.
Podem debatre sobre la idoneïtat o no d’aprovar ja la tornada a la feina per mantenir l’economia, almenys al ralentí, que és, si més no, una decisió discutible, ja que una relaxació pot fer caure tot el que s’ha construït en un mes de confinament, però el que és indiscutible és que no hi ha al mercat productes de prevenció que ens permetin protegir-nos més enllà de les parets de casa nostra. Probablement no hauria costat res esperar un parell de setmanes més per assegurar un descens més marcat de contagis i malalts.
En qualsevol cas, haurem de confiar en la responsabilitat individual de cada una de les persones que s’ha incorporat al seu lloc de treball, havent interioritzat les mesures bàsiques de protecció: higiene estricta, distanciament social i ús de mascaretes, que encara que es digui que no són imprescindible, alguna cosa faran. Ens en sortirem.
