No cal sortir la primera a les fotos, no cal perquè tu sempre sobresorties pel teu somriure, força i calidesa.
Recordem moments, treballs compartits, somnis incomplets i ara, de sobte, ens adonem que no ens hem acomiadat de tu.
Que has marxat de les nostres vides així, sense fer soroll, tal com tu eres, treballant fins a l’últim instant, lluitant en la teva batalla, però sense queixes, sense retrets i sense ràbia.
Eres una lliçó de vida i tu no ho sabies. Has estat bona parella, bona mare, bona germana i també, per a tots nosaltres, bona companya.
I ara ens agrada recordar la teva llum, la teva força, el teu somriure i els ànims que ens donaves.
Sí, ens hagués agradat acomiadar-nos de tu amb una abraçada, però no ha pogut ser. Moltes coses han canviat a les nostres vides però ara pensant en perspectiva seran per millorar i reflexionar sobre el futur que volem per a nosaltres i per als nostres fills.
No ens hem acomiadat però així eres tu, has marxat deixant-nos només bons records i pensaments.
I això és bonic, com tu, que sempre quedaràs en nosaltres com un bon record a les nostres vides. Gràcies per tot Teresa.
Gràcies i fins sempre companya!
