A Terrassa s’han sumat quasi 700 persones a la llista de l’atur, la segona pitjor xifra la nostra història recent i tant a Catalunya com a Espanya els resultats són els pitjors d’ençà que hi ha registre oficial estadístic. Davant la situació que tenim, les xifres no sorprenen, però ens deixen certament esparverats, no tant pel que diuen ara, sinó pel que tenen d’advertiment. Les dades ens han fet sentir amb tota la cruesa el fred del tsunami econòmic que està venint. No es tracta de ser apocalíptics, sinó de ser realistes i conscients que ens endinsem en una època fosca i complicada socialment i econòmicament i que necessitarà, com dèiem aquesta mateixa setmana, de lideratges ferms i d’esperit de sacrifici.
El Govern de Pedro Sánchez pretenia amb el confinament total la “hibernació” de l’economia, com si es tractés de fer un parèntesi i tornar a començar com si res hagués passat. Esperem que sigui així, però molt ens temem que això no funciona així. La mesura del confinament total l’entenem com a necessària, perquè és imprescindible trencar la cadena de contagis, però l’afectació que una aturada d’aquesta magnitud pel mercat intern i els efectes que sobre Espanya tindrà l’aturada de l’economia mundial pot ser de conseqüències bíbliques. Ni la petita i mitjana empresa, ni molt menys els autònoms tenen muscle econòmic per suportar aquesta situació durant més de dos mesos i molts, només un.
Encara que es pogués decretar l’aixecament de l’estat d’alarma la setmana que ve, que està per veure, la reactivació de l’economia no s’activarà xisclant els dits. Hi ha sectors, especialment el terciari que tindran veritables problemes i el consum se’n ressentirà amb tota certesa. Econòmicament retrocedirem molts anys per culpa d’un empobriment generalitzat, pel qual hem d’estar tots mentalment preparats.
Es comença a sentir parlar, des de sectors diversos i també des del mateix Govern, d’una reedició dels Pactes de la Moncloa, el gran consens que va fer possible la sortida de la crisi del petroli l’any 1977 i l’inici del procés que es va denominar la Transició Democràtica i ara es diu el Régimen del 78. Sigui una cosa o altra, segur que estem a les portes d’un gran pacte d’Estat que veurem que ens porta. Ens en sortirem.
