A ministra Celáa ens va dir que comptava que l’alumnat podria cloure el curs acadèmic presencialment. Tant de bo! La forta crisi i el daltabaix general arran la pandèmia mundial ho han posat tot potes enlaire. És per això que avui pretenc convertir aquest espai en una mena de pregària. Contra el nucli real de l’adagi correcte, m’he pres la llicència de bescanviar el mot “hivern” per “virus” (al títol de la columna).
Fa molts dies que dura la broma. O el confinament, tant se val! Si “l’abril abrilet va matar sa mare de fred”, per què no fa el mateix amb aquest virus? Voldria expressar un altre desig: si “d’abril, n’hi ha un de bo entre mil”, si us plau que sigui el d’enguany (2020). Que ens toqui la loteria de foragitar aquest neguit tan terrorífic.
Encara goso fer un nou troc: “No hi ha mal any si l’abril és bo?”. A veure si “caurà aquesta breva”! Fóra la manera de recuperar la bona línia, oblidar disgustos, enlairar l’economia i encertar l’antídot contra la patologia.
Si “Setmana Santa en abril, any gentil”, que vingui Déu i ho vegi. Aquest 2020, Pasqua s’escau el proper dia 12. Clar i català! D’acord amb el que estem veient, vivint i patint -de mig març ençà- li resta molta feina i ben de pressa. Altrament, no serà a temps d’ajustar el fort desgavell originat a tots els sectors de l’economia productiva.
“Per l’abril, cada ocell canta en son niu.” Imploro la misericòrdia divina a fi que les criatures humanes acompanyem el cant d’aquestes petites bestioles. Vull que tots ens puguem sumar al goig d’un camp ben florit i un estat d’ànim positiu, cofoi i ben motivat.
Finalment, si “l’abril neteja les armes i mata les rates”, raó de més per desitjar la total i urgent desinoculació d’un “rosegador” que s’ha endut vides, somriures i il·lusions a tot drap€ “Si l’hivern primavereja, la primavera hiverneja.” Si el COVID-19 carda el camp, jo em plantejo celebrar-ho agafant una trompa com un piano. Serà la primera vegada en la meva vida que hauré viscut l’experiència. Haurà, però, valgut la pena. L’haurem perdut de vista per sempre. És molt demanar?
Acabo d’escriure una carta als Reis d’Orient nou mesos abans del que toca. Serà un part invertit?
