QUESTS dies de “segrest casolà” he copsat la poca qualitat de la programació televisiva. Abans me la mirava poc i, a partir d’ara, encara ho faré menys. En allò que fa referència als informatius, surto prou decebut del nivell ofert per TV3. Al meu entendre, lamentant ésser tan crític, ha perdut pistonada envers la “trempera”, agilitat i imparcialitat exigida. Els primers dies de la crisi semblava alinear-se amb la línia “dura” de criticar el centralisme espanyol (previst a l’estat d’alarma). Més tard, no li quedà altre remei que dissimular i altres cadenes li van anar gratant “share”.
Dic això en recordar un altre programa de TV. Duia el mateix títol i el conduïa en Paco Costas. Rebobinant sobre algun accident de trànsit, alliçonaven el personal. Actualment, amb l’avenç tecnològic, allò és aigua passada.
En paraules d’en Francesc Torralba (filòsof, teòleg i catedràtic d’Ètica a la Universitat Ramon Llull) les crisis sempre són una segona oportunitat. Tots ens resistim a veure com se’ns trenquen hàbits i rutines. No encaixem adientment el “crochet” boxístic de l’experiència. Ben mirat, tanmateix, la crisi hauria d’esdevenir una nova experiència vital, tant a nivell individual com col·lectiu.
L’aquarterament de compliment obligat per llei ens remou i provoca neguit i mal humor. Per què no cercar la vessant positiva del trauma? Fent-ho podríem obtenir un rèdit fantàstic. D’entrada, cal creure en la solidaritat de no infectar una altra persona aliena. Sobretot situada a la franja d’edat més avançada. “Stay home” no resulta fàcil. L’activitat habitual es converteix en un “dolce far niente”. Per tant, hem de fer per promoure la reflexió.
Es pot tenir por a topar amb la parella, sota un mateix sostre al llarg d’un munt d’hores. La companyia continuada dels fills, que no ens pot cuidar l’escola, ha d’augmentar la creativitat personal. Pouant serenor, paciència, pau i “savoir faire”. Redescobrint els valors essencials i el pes de la conversa. Netejant la ment en tant que apaguem la TV i escoltem bona música o llegim més del normal. Al cap i a la fi, no podent sortir a fer un cafè o una birra amb amics tampoc no ens caurà la teulada al cap. En sabrem aprendre? Està per veure.
