I algú ens hagués anunciat l´”embolat” del coronavirus un mes enrere, l´hauríem titllat de malastruc i apocalíptic, pel pal baix. En allò que m´afecta com a comentarista d´opinió, intento pujar el meu to habitual de cura, ètica i deontologia envers els lectors. Entenc que aquest repte ha de prevaldre per damunt d´altres ratis. La premsa té una responsabilitat afegida amb la classe política i els professionals del ram sanitari. Tal vegada gosaria afegir, tanmateix, que hi ha moments on alguna persona no dóna la talla. Un cop passat el “sarau”, serà moment de passar comptes seriosament.
Miro de seleccionar adientment el tema.. Duc sempre al damunt un bloc de notes i vaig prenent anotacions arreu. Avui, tanmateix, n´adjudico la “paternitat” a un bon amic. Me´l va suggerir fa ben poques setmanes€ Ací, crec que, per a parlar de fortalesa, no puc oblidar el binomi de la prudència i la temprança.
“Com esteu? Cómo andamos? Zeland zaude? Wie geht´s? How are you? Comment ça va? Come stai?”… Heus ací la manera de demanar –en diferents idiomes– si el nostre interlocutor es troba bé. Pregunta que, aquests dies del malson del COVID19 ens neguiteja a tots. Apel·lo a l´esperança que ja hàgim superat l´equador pandèmic. Tant de bo ! I, per altra banda, pregaria als nostres presidents, d´ací i d´allí, que, si us plau, convoquin rodes de premsa “amb cara i ulls”.
Què insinuo ? Ni més ni menys que no val la pena obrir el bec si tan sols és per activar-se l´auto.”botafumeiro”. No hi ha dret que se´ns diguin xifres de querosè i fibra òptica€o que es vulgui “endollar el mort” al clatell de la part contrària, perquè el tema del procés reculi. Hem d´ésser forts en tot moment. Ara, més que mai. Però el tamboret on cal asseure´s ha de tenir dues potes més. Acabo d´esmentar-les.
Gairebé capgiraria la prudència envers el sinònim del famós “seny” català. Una virtut que algun polític català massa sovint menysprea. Pel que fa a la temprança, em permeto recordar que alguns sinònims que s´hi acosten passen per moderació, sobrietat, continència, mesura i parquedat. El demés són trons.
Fa pocs dies,en aquest mateix espai, apuntava una cita antològica d´en Beethoven: “no trenquis el silenci si no és per a millorar-lo”.
