UAN superem aquesta situació angoixant del COVID-19, caldrà fer una seriosa reflexió. Amb força profunditat i per part de tothom. Justament per això he parlat -al títol- d’un abans i un després. No serà que potser vivíem en una mena de “bombolla”? Haurem d’ésser valents i ferms. Caldrà prendre mesures draconianes i colpidores. Peti qui peti. Potser la pròpia natura ha emès un senyal d’alarma i alerta pel maltractament que li donem.
Posats a establir un llistat de temes a reconsiderar, començaria per restablir acuradament la pròpia escala de valors. En sentit ampli. Per citar algun exemple, és horripilant el desfasament salarial entre gentussa del “paper cuixé” o esports d’elit envers professionals sanitaris o investigadors. Entre molts polítics que palesen poca talla i personal docent€ Dins d’aquest paquet, em revolta a límits insospitats el “dribling” de la Casa Reial a tot el tema dels tripijocs del rei emèrit. En la seva compareixença televisiva del proppassat dia 18, tothom esperava alguna paraula sobre el sarau€ Però no! No va dir ben bé res i es limità a implorar la “unió” de la gent per superar la patologia. S’ha acabat! Ja n’hi ha prou de llepar-nos-en els dits.
Encara no sé si enguany presentar les declaracions de la renda s’ajornarà. Bo fóra, però, que s’urgís a habilitar una casella de dicotomia similar a la d’Església o finalitats socials. Així qualsevol espanyolet podria optar per l’objecció fiscal en la branca de pressupost per a l’exèrcit. No té perdó de Déu que la Cúria destinés més diners a la cadena 13TV que a Càritas€ Alhora, crema la vista conèixer que les xifres econòmiques invertides en la vessant militar (de 2019) pujaven a la “mòdica” xifra de 8.537 milions d’euros. Té raó d’ésser aquest malbaratament en ple segle XXI?.. Encara menys després de la que ens “està caient”.
En època de crisi, només ens hem d’estrènyer el cinturó els pobres pencaires? La classe política (senadors, diputats nacionals o autonòmics, europarlamentaris, alcaldes, ministres i tot el seguici d’assessors paral·lels) “se la mamen molt dolça”. Estic tip de “comptar les bigues”. Ja proclama un nou adagi que “a més de pregar, cal treballar”. Insisteixo, doncs: farem per “forçar” un canvi real de cicle. Que no els en càpiga cap dubte.
