En aquests dies de trasbals en les nostres vides per la sobtada irrupció del COVID19, popularment conegut com a coronavirus, crec convenient compartir un aprenentatge associat al funcionament de les cadenes de subministrament que els professionals de la funció coneixem bé, i que els consumidors pateixen a l’anar a comprar.
Es tracta del denominat efecte fuet, “làtigo” en castellà, fenomen observat en les cadenes de subministrament quan es produeixen pujades excepcionals en la demanda perquè aquestes es magnifiquen per als proveïdors i subministradors, com més lluny estan del client final de la cadena, per l’efecte multiplicador dels estocs en aquestes.
En aquesta situació extrema, qualificada de pandèmia global per l’OMS, encertar el que i el com en la comunicació per a cada grup d’interlocutors és la clau que els missatges arribin bé a tothom, doncs aquí no val el “café para todos”. Quan a la gent se li diu que estem davant d’una perillosa amenaça, però al mateix temps se la compara amb la grip i s’indica que rentant-nos les mans de forma regular en quedem protegits, això no sembla proporcional a l’amenaça. Aleshores cada persona decideix actuar de manera individual per autoprotegir-se, segons la seva pròpia comprensió i basada en les seves creences i vivències passades.
Així doncs, la forma habitual de consumir i comprar de cadascú queda molt afectada, i els comportaments d’alguns consumidors són dignes d’anàlisi per l’impacte que produeixen en la resta. Per exemple, s’acaba de fer molt viral en xarxes la massiva compra de paper higiènic en supermercats (físics i virtuals) d’arreu del món, amb baralles incloses, el que ha provocat manca de subministrament en moltes estanteries.
L’egoisme de l’espècie humana reflectit en la compra d’un article de poc valor i d’ús diari. S’ha estudiat aquest fenomen i han trobat cinc raons per les quals es pot produir:
1.- La gent reacciona cap als extrems quan escolta missatges contradictoris.
2.- Alguns reaccionen davant la manca de direcció clara per part dels seus governants.
3.- La compra per pànic genera més compra per pànic: tots reaccionem per no quedar-nos-en nosaltres sense.
4.- És natural voler anticipar-se i sobreestocar articles que potser no sabríem com substituir si faltessin.
5.- Ens permet tenir una mica de sensació de control.
Per aquestes raons es genera un pic de consum del producte en concret, els estocs de seguretat de la botiga són insuficients per cobrir tota la demanda puntual. Aleshores hem generat una ruptura d’estoc en aquell punt de servei, o sigui manca de producte per servir tota la demanda, i els proveïdors d’aquestes cadenes de subministrament han de reaccionar produint no només el consum regular sinó l’extrademanda per omplir les estanteries més els nous estocs de seguretat necessaris per si en el futur es tornés a produir la necessitat, perquè a ningú li agrada perdre oportunitats de venda.
Què faríem nosaltres en una situació així, si fóssim els propietaris de la botiga/supermercat? Doncs, sens dubte, fer una comanda urgent al nostre proveïdor del producte per poder servir l’endemà la nova demanda dels nostres clients. Aquest efecte de canvi en la demanda es va ampliant a mesura que ens allunyem del consumidor final i diversos “passos” més enrere hi ha un proveïdor que pateix una magnificació enorme d’aquell canvi inicial de demanda. Aquí hi ha l'”efecte fuet”, en aquest extrem, on es magnifica el canvi de demanda, que provoca una majúscula oscil·lació de la part final del fuet.
Hem vist doncs, amb aquest exemple del paper higiènic, com les oscil·lacions del consum provocades pels consumidors a les botigues, o comerços “on-line”, amplifiquen efectes en tots els proveïdors de la cadena de subministrament.
Per tal de minimitzar aquests impactes i donar servei als seus propis clients, cadascun dels diferents actors de la cadena intenta fer unes estimacions de demanda al més fiables possible per abastir el seu inventari de seguretat i altres recursos necessaris. Però les previsions basades en estadístiques i models sempre contenen un grau d’error que fa necessari mantenir un nivell d’estoc de seguretat, que eviti perdre vendes quan les previsions realitzades són menors a les necessitats reals del moment.
Quan l’exemple és paper higiènic tothom entén que es pot guardar en un magatzem perquè no caduca, i al final “només” és un tema de més despesa en guardar-lo si hipotèticament sobra… Però si pensem en productes frescos o de curta durada, aleshores produir en excés significaria un malbaratament enorme per a tota la societat i per al planeta, ja que suposa llençar-los si no es necessiten i “sobren”.
En resum, a partir d’ara, quan anem a comprar, pensem en el poder que tenim cadascú en l’execució de la cadena de subministrament amb l'”efecte fuet” que podem provocar si fem compres irregulars. Amb una compra puntual excessiva provoquem més fabricació, més inventaris, més transports, més costos globals i així més contaminació en el planeta. Si fem servir aquest petit poder individual que tenim amb més seny podrem ser part de millors solucions de les cadenes de subministrament, i no ampliar els seus problemes i reptes globals.
miquel.serracanta@solutionsdecisions.com
