De jovenet, m’agradava molt el tennis de taula. És ara que m’he proposat recuperar-ne la praxi. Això sí, en algun centre cívic… quan s’acabi l’anomenat FOMO ("fear of missing out"). No és altra cosa que la patologia psicològica a tenir por per la manca d’alguna cosa. L’hem pogut copsar, aquests dies, arran de les mesures contra el famós Covid-19. De fet, hi ha una frase de n’Albert Einstein que sempre m’ha subjugat: "De tant en tant, tot el món s’ha de sacrificar a l’altra de l’estupidesa". Ací ho deixo!
Aleshores, castigaven feroçment l’alumne esquerrà. En nom d’una suposada uniformitat, tot aquell que no era dretà calia "ajustar-lo". Un punt que es repetia, alhora, pel que fa a la condició sexual. Encara no fa un any, la Conferència Episcopal donava suport a cursos de "sanació espiritual" de l’homosexualitat per part del bisbe Reig (d’Alcalà d’Henares). On podem arribar amb criteris tan recargolats?
Dit això, hi ha qui es pregunta si els esquerrans són més creatius i llestos que la majoria. Jo puc dir que em costava molt jugar una partida de ping-pong on l’oponent no fos dretà, com jo. Sovint, quan pressuposaves que l’havies doblegat en alguna fase del joc, solia treure’s algun cop inesperat.
El cert és que els humans tenim un cantó dominant del cos. Es parla d’un 90% aproximat de dretans contra un 10% d’esquerrans. Així, afegeixo que admiro especialment les persones que han pogut capgirar una mà per l’altra, arran d’alguna incidència traumàtica.
Em ve de gust fer aquesta reflexió per contrarestar totes aquelles línies uniformes que se’ns pretenen imposar en diferents àmbits. Siguin socials, polítics, educatius o religiosos, fins i tot. La crítica no és dolenta "per se". Ho és, més aviat, el perfil de l’autoritari que es contempla el propi melic i es creu en possessió de la veritat absoluta.
Al meu cas, i en el d’altres articulistes, prou sé que un dia puc "agradar". D’altres, no. D’on no em traurà ningú, però, és dels límits de la llibertat d’expressió. Àdhuc a costa d’haver de suportar la cantarella que he calumniat algú. Per aquest corriol no hi passo. Faig totalment meu un títol d’Einstein:"The world as I see it".
