El virus ja és aquí. De fet va arribar dilluns amb el primer cas diagnosticat pel Consorci Sanitari de Terrassa, però ara comencem a tenir plena consciència de la seva presència. El Govern de la Generalitat ha adoptat mesures extraordinàries davant d’una situació excepcional i l’Ajuntament l’ha acompanyat declarant l’estat d’alerta i adoptant mesures en funció de les seves competències. S’ha suspès el Festival de Jazz, herald de la primavera terrassenca; les actuacions al Centre Cultural; les competicions esportives de la majoria d’esports federats i els esports escolars; s’han tancat instal·lacions; s’han suspès les programacions als casals d’avis, etcètera. El Govern ha decretat la suspensió de les activitats que congreguin més de mil persones i es limiten les activitats religioses, culturals i lúdiques de menor aforament. És a dir, ara és quan es comencen a prendre mesures que ens diuen que estem davant d’una situació sanitària que pot ser complicada. Per les xifres, semblaria que les decisions podrien ser exagerades. Estem parlant de sis persones infectades a Terrassa i, inicialment, entorn d’una trentena de persones aïllades, segons l’estimació que es pot fer de l’escassíssima informació facilitada pels centres sanitaris, molts d’ells membres dels equips mèdics que han tractat els pacients.
Doncs hem de concloure que les mesures no s’han de considerar exagerades. En primer lloc, no sabem quanta gent està realment infectada. Els sis casos dels quals es va parlar ahir són els diagnosticats, però no coneixem, per exemple, quantes persones estan esperant la confirmació de les seves anàlisis. És molt probable també que hi hagi persones que no hagin identificat el seu malestar amb el coronavirus i estiguin en disposició de contagiar la malaltia. És a dir, que del que es tracta és de contenir l’extensió del Covid 19 i per aconseguir-ho s’han de prendre mesures.
Parlàvem fa pocs dies que la informació que proporcionen ara les autoritats sanitàries és minsa en comparació a quan es van registrar els primers casos. És evident que poden gestionar la informació com considerin, però la forma de frenar l’expansió del virus és prenent consciència de la magnitud del problema i el nombre de malalts, investigats i aïllats també serveix per a això. La prevenció comença des de la individualitat. No només hem de comprar paper higiènic a dojo; si com a ciutadans no ens en responsabilitzem i prenem mesures preventives bàsiques, les decisions de les autoritats sempre seran insuficients.