Dic això sentint-me massa crític. No vull, però, caure al parany d’ésser negatiu. Reitero que generalment es llegeix ben poc. Molta gent desenterra personatges històrics d’acord amb la dita de "per sant Joan bacores, verdes o madures, però segures" (en castellà, "de higos a brevas"). Quan "el saber no ocupa lloc", no han d’ésser altres els qui ens ho refreguin pels ulls per situar la figura d’en Benito Pérez Galdós al lloc que li pertoca.
Commemorem el centenari del seu traspàs (4 de gener de 1920). Parlem d’un novel·lista/dramaturg brutal. Hi ha crítics que el situen immediatament darrere d’en Cervantes. Heus ací un autor l’obra del qual aconsello de recuperar. Ningú no en sortirà decebut. Justament una frase seva refermarà aquesta idea: "Més sap qui viu sense voler saber que qui vol saber sense viure".
Trobo ben actual un pensament seu de 1888: "Els conservadors deixen el poder quan les circumstàncies els obliguen. Tanmateix, no triguen a impacientar-se per recuperar-lo. I cada dia que passa, creient que el que han perdut els pertany, s’incomoden". Això es pot entendre des de la perspectiva que no fa pas tants dies un polític actual mantenia que "la tasca de l’oposició passa per foragitar l’actual govern". Quina pena! D’acord amb declaracions d’aquest caire, no trobo gens desgavellat afirmar que vivim en un país de pandereta.
El nostre personatge referma aquesta teoria en una altra sentència: "La política no es fa amb sentiments sinó amb virtuts. Com que, d’aquestes, no en tenim, no avancem gens ni mica"… Cenyint-me a la situació de bloqueig catalana, "més val que tinguin llibertat cent que no la comprenen que la perdi un de sol que coneix la seva vàlua". Llegint entre línies, no amago pas que tinc al cap la figura d’en Carles Puigdemont. Porta molts mesos amargant l’existència de més de la meitat del país, a 1.300 quilòmetres de la capital del Principat. Ja n’hi ha prou! A banda, el seu partit ha passat per una allau de "refundacions", que potser només disfressen una situació interna molt desmarxada… Anar a empentes i rodolons no beneficia ningú. "Non progredi, regredi est", que es diu en llatí. És hora de posar realment fil a l’agulla. Sense estratègies obstruccionistes i rebuscades.
