Ahir es va fer públic el primer contagi per coronavirus detectat a Terrassa. El cas s’està tractant a l’Hospital de Terrassa després que el pacient entrés al centre hospitalari divendres passat amb símptomes de pneumònia i diumenge es confirmés el positiu. La direcció de l’hospital va activar els protocols que marquen les autoritats sanitàries des del departament de Salut de la Generalitat i entre altres mesures es va recomanar l’aïllament de nou empleats que havien atès el pacient.
La notícia no ens hauria de sorprendre, donat el nivell de contagis que s’està donant de manera desigual a l’Estat espanyol, però sent el primer és evident que ha generat una certa expectació.
El nombre de contagis fa que la conselleria de Salut ja no doni la informació que donava fa unes setmanes quan es confirmaven les primeres infeccions. Sobre el cas de Terrassa, no se’n coneixen detalls i no sabem si es facilitaran. De fet, no sabem ni si és de Terrassa o de Rubí o d’una altra població del radi d’influència de l’Hospital; només que hi ha una persona ingressada. Tot i que no és una informació confirmada, sembla que es tracta d’una persona més jove que gran i, per descomptat, no es coneix cap detall del contagi. Tampoc el nombre de recomanacions d’aïllament que s’ha fet a persones de l’entorn familiar i laboral de l’afectat, si és el cas. Fins ara es donava tot aquest tipus d’informació, però ara els detalls han deixat de ser notícia i només es donen les edats de les persones que han mort, habitualment molt avançada i amb l’afegit "amb patologies prèvies". Només es tracta d’una descripció il·lustrativa de com evoluciona la gestió de la informació a mesura que es desenvolupa la malaltia.
En qualsevol cas, les autoritats sanitàries estan adoptant les mesures que toquen a cada moment. Això fa que fins ara la situació no hagi assolit els extrems, per exemple, d’Itàlia. Tot i així, Madrid ha decretat el tancament de centres escolars i algun cas puntual s’ha donat a Catalunya. El problema és que és probable que països com Espanya, amb un bon sistema sanitari, com també França o Alemanya, es puguin veure afectats per les decisions o no decisions d’altres països europeus. Pot ser que la Unió Europea hagi de planificar línies comunes d’actuació i que aquesta decisió no es prengui en el moment oportú.
