El propassat 22 de febrer, s’acompliren 35 anys de la mort d’en Salvador Espriu. Gran poeta català, injustament postergat. No recordo un sol mitjà de comunicació que li dediqués un mínim detall aprofitant l’avinentesa. Aquest fet em remou i bull la sang. Raó per la qual em sento "obligat" a apaivagar aquest sentiment d’oblit.
Al nostre món actual, es llegeix ben poc. I de poesia encara menys. Sóc del parer que una part important de la seva obra és perfectament extrapolable a la situació política "estancada" del Principat. En aquest sentit, em permeto recordar alguna citació seva, ben escaient… Com ara, després del míting d’en Puigdemont, a Perpinyà: "En ocasions, és precís que un home mori per tal que visqui tot un poble. Però no pas que tot un poble mori per tal de sobreviure un sol home".
De fet, deia que "les paraules són forques on penjo, a trossos, la raó". Penso fermament que aquestes dues sentències haurien de fer rumiar més d’un dels nostres polítics. No cal aprofundir en més detalls per establir on pretenc arribar. Fa massa mesos que algun personatge caduc mareja la perdiu. A la pràctica, em fa la impressió que actua de "xulopiscines". La prepotència messiànica/puigdemònica esdevé l’homilia que algun mitjà de comunicació reverbera sectàriament. La majoria parlamentària no es correspon amb un percentatge equivalent al carrer. Que li ho preguntin, si no, a Cornellà, l’Hospitalet i "Santaco".
Probablement la seva obra més coneguda -a banda del "Cementiri de Sinera"- sigui "La pell de brau". En ella, hi desenvolupa la visió de la problemàtica històrica, social i moral del que alguns s’entesten a qualificar, amb menyspreu, del "país veí". S’hi entreveu un regust d’ànim amarat de tristor per l’entorn i pel record de la mort i l’arrasament derivat de la Guerra Civil espanyola.
Entre molts altres guardons, potser allò que més m’interessa ressaltar, a hores d’ara, és que va rebutjar (l’any 1982) la Creu d’Alfons X, el Savi. Que ningú no interpreti malament el que acabo de dir per refermar teories fugisseres i estereotipades. Ans al contrari, entenc que cal prendre’l com a lluminària de cara a la "mesa de diàleg" amb el govern de Madrid. Quan JxCAT i ERC es barallen.
