Paula Leitón es va proclamar ahir, per segona vegada, millor esportista de Terrassa. La casualitat ha volgut que hagi obtingut aquest guardó la setmana del 8 de març, dos dies abans de la celebració del Dia Internacional de les Dones. El premi guanya valor pel fet d’haver estat aconseguit en igualtat de condicions amb els esportistes homes de la ciutat. En aquest certamen no hi ha quotes, ni paritat, ni discriminació positiva, conceptes que són positius i encara necessaris en altres àmbits, però que en un certamen de mèrits grinyolarien. El Millor Esportista de Terrassa té un jurat que fa l’elecció de la persona que més ha destacat en l’esport de competició de la ciutat de forma objectiva, des dels historials. Paula Leitón ha estat la millor esportista absoluta de Terrassa de l’any 2019. Poden haver-hi opinions de tota mena i segurament esportistes que també mereixin el guardó aconseguit per la Paula, però no més que ella.
Dels vint premis d’aquest certamen al segle XXI Laura Roca, Sílvia Muñoz, Núria Camón, Sarai Gascón i Paula Leitón s’han repartit onze estatuetes. Els homes que l’han guanyat han estat Santi Freixa, Xavi Hernández, Svilen Piralkov, Pol Amat i Albert Puig. L’historial de premiats diu molt de l’esport femení terrassenc i també de l’objectivitat i criteri del jurat al llarg dels anys. L’esport terrassenc gaudeix de bona salut i el femení especialment. I aquesta és una realitat que es correspon amb el procés de reivindicació de les dones esportistes a l’Estat espanyol, personificada en les futbolistes, que han portat la revolució feminista a la primera línia de l’agenda dels mitjans.
El 8 de març no és igual des de fa tres anys. La societat no és ja la mateixa. Les dones van prendre els carrers i demà ho tornaran a fer per cridar contra la desigualtat, contra la bretxa salarial, contra la injustícia de sentències com la de “la Manada” o contra la revisió de la història i el negacionisme de la realitat que fan partits polítics com Vox. Les dones van dir prou, van aconseguir que el feminisme fos tema de conversa a les cases, al carrer, a les tertúlies dels mitjans; el feminisme és present a l’empresa, als barris, a la universitat, a l’esport; ha aconseguit que la societat sigui permeable, però sí, el camí és encara llarg.
