El Covid 19 continua assentant-se a Europa. A Espanya ja s’ha superat la xifra de 200 contagis i s’han produït dues morts. De fet, una d’elles es va produir el 13 de febrer, per la qual cosa no sabem si se n’ha pogut produir alguna més sense que els serveis sanitaris hagin pogut identificar-ne les causes més enllà d’una estranya pneumònia. En realitat, les xifres no són alarmants, però tal com s’està desenvolupant la malaltia a Europa i l’alt ritme de contagis no podem deixar de pensar que estem a les portes d’un problema de salut pública d’envergadura. Som vulnerables. El que ha passat a Itàlia en general ho demostra, com també ho demostra el que ha passat a l’hospital de referència de Vitòria, on un bon nombre de metges i infermeres han caigut malalts i s’ha posat en perill la capacitat de resposta del dispositiu en aquella ciutat davant una eventual pandèmia.
Ja comencen a identificar-se símptomes dels efectes que la malaltia pot provocar al món. La repercussió a l’economia és evident. Moltes factories europees no poden treballar com a conseqüència de la reducció evident de la producció a la Xina i grans empreses s’estan plantejant recórrer a l’ERE com a fórmula temporal de contenció de despesa fins que es reprenguin els processos productius. Però la globalització també afecta les finances, fins al punt que la inversió als mercats s’ha frenat i s’han produït pèrdues molt importants a bancs i grans empreses participades. Els Estats Units estan adoptant mesures impensables en situacions de normalitat i fins i tot està per veure com afectarà el virus les eleccions a la presidència. L'”Obamacare”, el sistema de salut universalitzat que va intentar imposar l’anterior president, va ser el gran cavall de batalla de Donald Trump. En aquest moment es podria posar en qüestió la seva no implantació, ja que, per exemple, la prova de contagi allà és de pagament i no gratuïta com als sistemes de salut europeus. Una pandèmia de grans proporcions, que afecti moltes persones que no disposen d’assegurances privades de salut, significarà un problema de conseqüències imprevisibles per a la societat nord-americana.
En realitat, estem a les portes d’una situació complicada si les mesures de prevenció que -no ens enganyem- comencen pel ciutadà individual i els dispositius sanitaris no són capaços de frenar l’evolució de la malaltia entre la població.
La psicosi, d’altra banda, ja es pot veure pels carrers de la ciutat, en què passegen persones amb mascaretes, que no es troben a les farmàcies, com tampoc es troben gels alcohòlics per rentar mans i es nota una compra molt més elevada de productes imperibles com conserves, llegums i pastes als supermercats. Ens estem preparant.