Cada vegada es fa més difícil parlar del IV Cinturó i especialment de les obres. No tornarem a explicar un cop més les desenes d’anys de trajectòria del projecte, que en realitat va arrencar als anys seixanta, només fem referència a la darrera notícia, que segur que no serà l’última, sobre el retard de les obres. Es tracta d’una situació extremadament il·lustrativa del que està passant amb les obres.
Resulta que s’ha de modificar el projecte constructiu perquè el que regeix la construcció del tram Abrera-Terrassa ha d’incorporar una sèrie de modificacions a causa de l’obsolet de les previsions. És a dir, ha passat tant de temps que els materials i les tècniques han evolucionat de tal manera que seria absurd seguir el projecte primigeni. Per exemple, els llums dels túnels no poden ser d’un altre tipus avui dia que de led i això exigeix una modificació que ha de superar tot un procés legal que torna a endarrerir la conclusió de les obres de forma que és impossible determinar una data de conclusió.
I no només es tracta d’instal·lacions, tècniques i materials, sinó de previsions. El projecte de construcció preveu un nivell d’utilització de la via que a hores d’ara està superat i per això s’ha de modificar la connexió amb la C-16 i la carretera C-58.
Qualsevol comentari al respecte és innecessari, per reiterat que seria, però sí que és necessari cridar l’atenció sobre la necessitat de mantenir l’atenció sobre l’obra. Ja no es tracta d’estar conforme o no amb l’autopista. Al marge de la polèmica mediambiental i la diversitat de criteris sobre la política de mobilitat, estem davant una obra inacabada de gran magnitud i no pot provocar indiferència el que està passant.
No perdem de vista que fa tretze anys que es va començar a construir un tram de sis quilòmetres, que costa més de 170 milions d’euros i que és essencial per, almenys, connectar el Vallès Occidental amb el Bages. Estem novament sense data de conclusió de les obres d’una infraestructura absolutament maleïda que haurà de provocar un sentiment de vergonya. Ja sense pensar en la perllongament del traçat cap al Vallès Oriental. El conseller de Territori, Damià Calvet, va dir en una entrevista d’aquest diari que es tractava d’una obra imprescindible per al país. Algú no s’ho creu gaire, o sí.
