Avui fa trenta-quatre anys que assassinaren Olof Palme. Un crim que corre el perill de no ésser resolt. Tema que encara costa més de creure, en un Estat que és paradigma de la societat moderna més avançada.
Orfe de pare des dels 7 anys, tota la seva vida fou un exemple de superació i lluita. Després va viatjar per diferents parts del món, com ara EUA, Mèxic, Europa i Àsia. Amb aquest bagatge, es va anar formant una idea -de primera mà- sobre l'”opressió” del Tercer Món, les grans bretxes entre rics i pobres i el racisme. Llavors, s’afilià al moviment estudiantil socialdemòcrata. Tot l’ajudà en una fulgurant carrera política on sempre palesà un fort sentiment d’oposició a la “guerra freda”, nuclearització, cursa armamentista, apartheid, violència i/o la vergonyant guerra del Vietnam€ Fins que esdevingué primer ministre suec i vicepresident de la Internacional Socialista.
El seu leitmotiv, allunyat de la rauxa lligada a l’esperit revolucionari francès, s’orientava envers la llibertat en majúscules. Un concepte basat en la solidaritat i la desaparició de l’explotació humana. Per a ell, “la democràcia era una qüestió de dignitat global”. No pot ésser que, a la pràctica, normalment els beneficis només els rebin els rics.
No oblidem que va donar suport al poble espanyol davant la dictadura franquista. També es va oposar frontalment als governs autoritaris de l’Amèrica llatina o l’Àfrica, oferint recer i asil polític a emigrants que fugien de règims polítics totalment repel·lents. Diu molt en favor d’ell, tenint en compte que el nivell de benestar social suec era i segueix estant molt per damunt de la gran majoria de països del planeta. Fou un personatge incòmode amb altres governs moderns, com Nord-amèrica. Els molestava un estil directe i empàtic amb les classes socials desfavorides. Els propis moviments ultradretans del país també el tenien al seu punt de mira. Per tant, qualsevol tesi sobre el magnicidi segueix essent plenament vàlida. Pot semblar una frase tòpica. Crec, tanmateix, que el món actual necessita molts líders com ell. Set lustres després, és increïble que el més calent segueixi a l’aigüera. A qui li “carreguem el mort”? Pensa malament i tal vegada l’encertaràs.
