Els governs de la Generalitat i de l’Ajuntament de Terrassa hem iniciat aquesta setmana una nova forma de relació i cooperació: la Comissió Mixta o Bilateral, que ja funciona a altres municipis com Barcelona o l’Hospitalet. És un pas endavant molt important per enfocar els reptes i les necessitats de la nostra ciutat d’una nova manera i amb un nou esperit. És «nova política» en un país com el nostre, molt necessitat d’espais de cooperació i de diàleg que estiguin per damunt de les diferències polítiques o de partit.
Des que en vam començar a parlar amb el president Torra, al setembre, fins ara, hem anat construint una agenda compartida que té al voltant de cent temes que cal impulsar entre les dues parts. Aquesta és la qüestió clau, el canvi que comporta aquesta nova forma de governar i de dialogar: ho fem de costat, al voltant d’una mateixa taula, i no els uns contra els altres.
Fer bona política és tenir capacitat de construir acords i de gestionar desacords. No podem coincidir en tot. Un exemple d’això és el greuge que pateix Terrassa a causa de les zones tarifàries, que comporten un sobrecost injust per a les persones que utilitzen el ferrocarril per desplaçar-se.
En aquesta qüestió, Ajuntament i Generalitat tenim postures molt diferents, i nosaltres continuarem lluitant per resoldre el greuge o almenys per reduir-lo d’alguna manera. Però, al mateix temps, és possible con- tinuar parlant d’altres temes i arribar a acords.
No resoldrem en quatre dies les mancances acumulades en els darrers anys. Però sí que anirem fent passos endavant, més petits o més grans, basant-nos en aquesta nova manera de construir diàlegs i consensos compartits. Exemples d’això són el futur CAP de Can Roca, ja licitat per la Generalitat, o la progressiva ampliació de places en els propers tres anys a la residència Mossèn Homs, o l’impuls d’un reforçament i millora de les urgències a Hospital i Mútua, o el projecte de reforma de l’N-150 entre Terrassa i Sabadell com una «via verda» o els compromisos assolits per al finançament del Parc Audiovisual de Catalunya i la construcció d’un cinquè plató, configurant-lo així com un dels més potents complexos de producció audiovisual del sud d’Europa. També podem afegir a la llista la cooperació per promocionar a nivell nacional i internacional el polígon industrial Bellots II, els projectes d’actuacions a les rieres de Terrassa o el marc estable de finançament per a activitats culturals de projecció nacional i internacional com el Festival de Jazz o el TNT, entre d’altres.
És un bon balanç per a una primera reunió, que hem treballat amb rigor al llarg dels darrers mesos, al mateix temps que construíem les complicitats necessàries per obrir una nova etapa entre el Govern de la Generalitat i l’Ajuntament de Terrassa.
I encara cal afegir-hi un altre aspecte molt interessant i innovador, com va subratllar a la reunió la consellera de Presidència, Meritxell Budó. Hem establert un acord estratègic que permetrà canalitzar a través del Govern de la Generalitat tot allò que Terrassa pot aportar al país, en àmbits com la «revolució verda», la universitat, la innovació, l’audiovisual… Terrassa, tercera ciutat de Catalunya, pot i vol jugar un paper com a pont entre la regió metropolitana i el conjunt del país. Som una porta oberta en les dues direccions, una ciutat potent, compromesa amb el país i decidida a ser cada vegada més un motor de futur i de progrés.
Aquest acord estratègic és un pas endavant que ens obre nous horitzons i que canvia les relacions entre l’Ajuntament i el Govern, canalitzant tot allò que Terrassa pot aportar al nostre país.
Això és nova i bona política, centrada a tirar endavant Terrassa i Catalunya, a atendre les necessitats dels ciutadans i les ciutadanes, a crear espais de diàleg i de col·laboració. És cert que la situació política és molt complexa i més aviat confusa. És cert que les formacions polítiques que estem als governs català i terrassenc tenim discrepàncies sobre quin ha de ser el futur de Catalunya. Però també és cert que tenim l’obligació d’asseure’ns a parlar i de treballar plegats en tot allò que ens uneix, més enllà de les diferències.
Crec que aquesta és una de les aportacions més interessants, a escala de país, que comporta la taula de diàleg i treball que és la Comissió Mixta: un missatge constructiu, en positiu, i una nova manera d’enfocar l’acció de govern.
Terrassa hi sortirà guanyant, n’estic convençut, i Catalunya també.
