El Parlament espanyol està treballant una llei sobre l’eutanàsia. Dit altrament, per a mi el suïcidi legal, si fa no fa. Una manera d’atorgar el dret a dir adéu a aquest món, voluntàriament. És clar que considero persones amb perspectives vitals molt minses. Amb l’afegitó que palesen un desig de morir persistent i actiu. Penso, per exemple, en gent amb malalties incurables o limitacions físiques màximes.
Per què no ha d’ésser possible, al nostre país? Altres països més avançats que el nostre bé que ho han legislat. He de malpensar, en un Estat constitucionalment laic, que potser existeix una gran connivència entre Govern i Església? La barrera que s’oposa a la mort voluntària té un doble fonament: l’instint de conservació i la creença que la vida és sagrada.
Cada dia dono gràcies pel do de la vida. Se’m fa difícil i impossible imaginar-me prostrat en un llit, arran d’una lesió medul·lar irreversible. Podria creure, llavors, que és la pròpia vida la que no em respecta. No seria tan sols qüestió de bona o mala sort. S’ha de poder dir més coses. Ampliant el ventall, sé que la llei admet l’homicidi en defensa pròpia. No seria un atac de la vida contra la persona el sol fet de no poder-te ni bellugar? Massa preguntes suren al silenci.
L’eutanàsia activa no esdevindria un suïcidi en si mateix. Els malalts no reneguen de la vida, sinó del dolor inherent. Per contra, parlaria d’eutanàsia passiva perquè és la pròpia malaltia la que, d’alguna manera, et mata. No et deixa viure amb mínims de qualitat… Un trencaclosques molt complex, que exigeix una anàlisi molt profunda.
La vida em pot canviar d’un dia per l’altre. Per culpa d’un accident o una pruna incurable. Llavors, m’agradaria que existís un marc legal regulador. M’està bé que el Parlament català hagi regulat el famós testament vital. Però no n’hi ha prou. Vull un pas més. És un concepte diferent, que poc hi té a veure. No s’hi val ignorar el problema.
Mentrestant m’aferro fermament a la vida. Pretenc gaudir-la en plenitud. La possibilitat remota d’un suïcidi faria la vida més confortable. Oferiria una mena de vàlvula d’escapament, si vinguessin mal dades.
