Dissabte passat, cap a la una del migdia, estava passejant pel parc de Vallparadís, amb els meus gossos, el meu nadó i la meva parella. En aquesta època de l’any sempre hi ha ànecs amb aneguets petits i els solen criar a la zona de la piscina on ningú pot molestar-los perquè està tancada al públic.
A mesura que m’anava acostant per la zona on hi ha la bassa i la piscina, vaig veure una ànega amb vuit aneguets que es disposaven a creuar des de la bassa fins a l’asfalt per arribar a la piscina. Just en aquell moment van anar uns nens corrent cap a ells per poder veure’ls millor, als quals vaig cridar l’atenció perquè no s’acostessin tant a la família i no els espantessin. Però l’ànega es va espantar i es va tornar a ficar a la bassa, i s’allunyà una mica més dels nens i ho intentà de nou una miqueta més lluny. Però per on va intentar saltar aquesta vegada hi havia un canal sec que està entre la bassa i l’asfalt, li direm el “forat” perquè això és el que era. Amb la mala sort que cinc dels aneguets es van despistar i van saltar al forat en comptes de l’asfalt. La gent que anava passant va començar a parar-se a mirar els petits, molts d’ells sense saber el que havia passat, només pel fet que eren molt macos. Els animals van començar a posar-se molt nerviosos amb tota la gent al voltant. Els cinc aneguets van començar a córrer d’un costat a l’altre dins del forat per intentar escapar i la mare espantada no parava de “cridar” pels petits i no s’atrevia a acostar-s’hi.
La meva parella ràpidament es va ajupir i va allargar el braç per intentar salvar els aneguets. Tothom mirava però ningú va fer res per ajudar. Ell va aconseguir agafar-ne dos i ficar-los a l’aigua un altre cop per anar amb la mare. Però els altres tres que quedaven es van ficar més cap a dintre del forat on era impossible accedir. Ell va treure el cap i em va comentar que cap a dintre es veia un altre forat al qual segur que s’havien quedat atrapats i no podrien tornar a l’aigua per ells mateixos.
Els aneguets que estaven a dintre no paraven de piular, igual que la mare. Així que vam trucar a la policia municipal perquè ens ajudessin a salvar-los o ens facilitessin un telèfon on demanar ajuda. Però ells mateixos ens van dir que ja s’encarregaven ells de solucionar-ho, vam proposar de quedar-nos fins que arribés algú però ens van dir que no era necessari. Així que finalment vam marxar amb l’esperança que vinguessin a salvar-los.
Portava dies pensant-hi però fins dimarts al matí no vaig poder tornar a passar-hi a veure si aconseguia veure tota la família, però molt tristament ja vaig veure que només hi ha via la mare amb tres d’ells. Pel que dubto que algú anés a treure’ls d’allà i a sobre en faltaven dos més.
No sé, em va fer molta llàstima pels animals i el fet que ningú fes res. Em sentia impotent no poder fer res més ni saber on trucar. Crec que haurien de mirar el problema del forat de la bassa perquè no crec que sigui una cosa puntual, ja que és molt fàcil que puguin caure més ànecs petits. Esperem que no.
