Breu i agraït: és el meu sentiment, avui, en publicar la meva columna número 700. En primer lloc al bon amic Pedro Millán, director de Diari Terrassa. Ell fou qui diposità la seva confiança en mi i em va oferir aquest espai (març de 2017). Em sento molt afalagat amb l’honor de disposar d’una mena de "talaia" diària. Deixo guiar-me i motivar-me pel trinomi de la llibertat d’expressió, la diversitat i la deontologia professional. Un compromís no exempt de lluita i responsabilitat, que vaig assumir amb forta il·lusió des de la primeria.
Trio temes variats. No em puc repetir. Cerco àrees que puguin suggerir motius de conversa als lectors. Sempre tinc al pensament un clima empàtic envers un munt de possibles lectors. Alguns d’ells m’han comentat que formo "part" del seu esmorzar diari.
La columna és un gènere periodístic que et permet exposar el teu parer. Més curt que un article, crònica o reportatge. Demana, però, una gran capacitat de síntesi. Per això, no m’avergonyeix exposar que m’"emmirallo" en la figura del malaurat Paco Umbral. En favor seu, molts lectors asseguraven que el motiu de comprar un periòdic cada dia era, tan sols, per llegir el seu espai… Mai no li arribaré a la sola de la sabata. M’emociona, emperò, saber que també tinc "fans" fidels. Nou motiu per ampliar el ventall del meu agraïment envers ells.
Encara he d’aprendre molt, sense deturar-me. La seva brúixola em seduïa. Com admiro els treballs de Rosa Montero, Antonio Muñoz Molina, Javier Cercas, Javier Marías, Juan-José Millàs, Màrius Carol, Enric Sopena, Iñaki Gabilondo, Fernando Ónega o Ignacio Escolar. Totes, firmes de gran solera.
Fa poc més de sis anys, Nacho Cardera (director d’un mitjà digital madrileny) mostrava preocupació pel futur periodístic. Molts treballadors del sector mai no es posicionen. O confonen informació amb opinió, plegant-se a la "tertulitis" dels mateixos rostres, un dia rere l’altre. Això esdevé molt greu. És ací que em sento més impel·lit a provar de "brodar" tots i cadascun dels meus escrits.
De bell nou, gràcies a tots per la vostra paciència. Bo i admetent que accepto i demano la crítica, el consell o la contrarèplica. M’ajuden.
