Al’equip de govern de l’Ajuntament de Terrassa se li comença a entreveure una falta de perspectiva per preveure les crisis i una certa ansietat a l’hora de gestionar-les. Els va passar segurament amb la controvèrsia sobre els canvis de circulació al centre de la ciutat, que van tenir una resposta negativa de veïns i comerciants. La reacció va ser bona en aquell cas; es va fer l’esforç informatiu que va mancar quan es va prendre la decisió i s’ha optat, prudentment, per ajornar i escalar les següents fases.
El cap de setmana es va iniciar una nova situació complicada amb l’anunci de la possibilitat de supressió per part de la Generalitat de grups de P-3 a les escoles Abat Marcet i França. L’equip de govern no s’ha trobat còmode amb aquesta situació per dues qüestions essencials. En primer lloc, les controvèrsies generen un cert nerviosisme i, com dèiem, la seva gestió provoca angoixa. En segon lloc, el problema ha sorgit en un àmbit sensible, molt sensible per a Esquerra Republicana, que considerà Educació com una cartera estratègica i un apartat extremadament important a la seva agenda de les passades eleccions municipals. Només cal haver seguit la delicadesa amb què ha gestionat la conversió del Sala i Badrinas en un institut-escola. A més, es tracta d’un departament que gestiona directament el seu partit a la Generalitat.
Dit això, el nerviosisme es pot comprovar en el relat dels fets. Dijous es produeix una reunió entre tècnics municipals i mares i pares de l’Abat Marcet i es posa sobre la taula la possibilitat que la Generalitat suprimeixi un grup de P-3 de l’escola. Es pregunta si hi ha alguna altra escola més amenaçada i s’apunta a l’escola França. És cert que es comenta com una possibilitat, però els pares i mares es comencen a mobilitzar divendres i activen una reacció de la comunitat educativa terrassenca molt intensa a les xarxes durant el cap de setmana. Hi ha algun intent de calmar els ànims per part de membres de l’equip de govern, però les xarxes bullen. Diumenge, en un intent desesperat, l’alcalde penja a les seves xarxes socials una declaració institucional que sotmet, per les xarxes, a la consideració dels partits de l’oposició, que reaccionen amb certa indignació per les formes, i de pas li serveix per temperar reaccions i posicionar-se en contra de la decisió de la Generalitat, recordem, encara no concretada. Després es programen reunions amb mares i pares i intenses gestions al departament. Segurament tot al revés de com hauria d’haver passat. Acabi com acabi l’episodi, és una bona forma d’adquirir experiència en la gestió de marrons.
