Qui dia passa any empeny." Cada dia som més vells. La vida se’ns esmicola. Malament si no ho acceptem. Cal saber-ho positivitzar sempre. La mort no ens perdona. Però tampoc no ens tenalla. Tot depèn de la perspectiva. Amb visió negativa, malament rai. L’esperança ho amara tot. Fins i tot ho estova. Sense nord clar, es trontolla. No tenim un sol ancorament. Sembla senzill però fa "cosa". No voldria parlar de por. Sota un mirall adient, millor.
Fa poc, parlava del set. Avui, penso fer quelcom semblant. Amb un bri d’agosarament. Amb el cinc de protagonista. Faré frases de cinc mots. A veure si me’n surto. En acabar, ja es veurà. Només pretenc suggerir un llibre. Llegir-lo val la pena. És "La joia d’envellir". Publicat pel monestir de Montserrat. De l’autor Jac-ques Leclercq, ancià enormement intel·ligent i famós. Parla de vellesa i vells. La vida no s’acaba. Tot no és de color rosa. Però més enllà es "respira". Cal proclamar-ho ben fort. El missatge és un estímul. Sempre vàlid per a tots. Amb o sense base religiosa.
La partença ens reclama meditar. Sense gaire sorolls i silentment. No s’hi val badar. Perdre el temps és patètic. Te n’adones massa tard. Tampoc no podem viure "despistats". Ésser vell pot esdevenir interessant. Com a sinònim de maduresa. El cabal experiencial fa patxoca. Arriba l’hora de collir. El llindar mortuori exigeix compromís. Sense esforç, no avancem gens. Pertoca acceptar l’edat personal. Les mancances requereixen ajut extern. "A gat vell, rateta tendra" (equivalent a "a la vejez, viruelas"). Els adagis marquen pautes adients. Sense oblidar un obligat agraïment. Sobretot per una llarga vida. Pel gaudi de bons amics. També pel bon treball esmerçat. Per encerts i desencerts, aleatòriament. Per llum, música i alegria. Per estones dures i feixugues. I per moments més exultants… Tot no són sempre flors.
És el punt de partença. La regressió no té aturador. Cal desterrar la recança innata. Hi ha més ritme després. "Vida després de la vida." Si un no creu, pitjor! Malgrat que soni malament. Tot ho enverina el materialisme. L’alè físic s’encongeix. I la beutat ens espera. Imbuir-se’n, costa molt. No és senzill ni fàcil… He assolit, però, una fita. Escriure de cinc en cinc.
