En realitat, els terrassencs acostumem a confiar plenament en les determinacions dels governs municipals. Estan per a això, per prendre decisions, i s’entén que les adopten en funció de criteris essencialment polítics i també d’eficàcia en benefici de la comunitat. En realitat, que el subministrament de l’aigua sigui a través d’una empresa municipal o privada no ha estat motiu de gran debat ciutadà, no s’ha discutit al carrer ni s’ha qüestionat mai un model o altre. L’important per al ciutadà és l’excel·lència del servei i un preu favorable. Si, a més, s’aconsegueix treure l’aigua com a bé comercialitzable i que no tingui un gust de mil dimonis, doncs tots estarem francament contents. Però no ens enganyem, la ciutadania, per bé o per mal, som més usuaris que contribuents.
Amb el transport públic passa exactament el mateix. Al viatger habitual, el que li interessa és que si l’autobús que acostuma a agafar diàriament passa cada cinc minuts en comptes de cada deu, millor, i, si el deixa a la porta de casa, millor que dos carrers més enllà. Ens refiem que la decisió del govern municipal sobre si és millor la gestió pública o la gestió privada es pren amb plena consciència i amb criteris d’eficàcia en bé de la ciutat. Com pot el ciutadà saber si és millor la creació d’una empresa pública o és més beneficiós un concurs per externalitzar el servei? Entenem que són els responsables municipals i els tècnics els que tenen tota la informació per prendre aquesta decisió.
Per tant, l’actual equip de govern ens ha de dir què és millor, si una gestió pública del servei d’autobusos o bé privada, explicar-ho i assumir la responsabilitat de la decisió, res més.
Els autobusos a Terrassa funcionen raonablement bé i s’ha observat una notable millora amb la incorporació dels nous autobusos híbrids, que fan el servei més còmode i sostenible, tot i que s’hauria d’explorar la possibilitat de reforçar la flota amb més unitats elèctriques. Això no vol dir que una opció pública, com està passant amb l’aigua, no sigui una bona solució. La qüestió és que es prengui ja una decisió al respecte. L’AMTU recomana una gestió per concessió, no hi ha res de nou sobre la taula; ara s’ha de veure com es pronuncia l’equip de govern.
En realitat no és tan fàcil. El servei privat acabarà als tribunals, perquè la lluita entre les empreses per una plaça com Terrassa serà acarnissada i l’opció de l’empresa pública té un risc de gestió que ha d’assumir el municipi. L’opció que es prengui serà assumida amb confiança per la ciutadania. Sigui confiança o bé distància, la solitud hi és.
