La Rasa és una àrea d’oci nocturn, probablement l’única amb tal concentració de locals, que queda a Terrassa, a la que la convivència entre el descans dels veïns i el dret dels ciutadans a divertir-se ha estat complicada. És històrica la reivindicació dels veïns sobre sorolls, aldarulls i brutícia, però d’un temps ençà la situació ha empitjorat i l’escalada des de la bretolada juvenil, fins a l’incivisme per arribar a la delinqüència s’ha fet més evident. Per primera vegada, la Policia Municipal, en cooperació amb els Cos de Mossos d’Esquadra, han organitzat un dispositiu preventiu dissuasiu per evident. De moment, està aconseguint bons resultats, però es tracta d’un treball de llarg recorregut.
El soroll és, clarament, un agent contaminant que provoca molts efectes perjudicials per a la salut de les persones i pel medi ambient. Des d’una perspectiva purament jurídica, parlem d’una vulneració de drets fonamentals com són a la intimitat personal i familiar i el dret a la inviolabilitat del domicili. Segurament, ens hem acostumat a conviure amb una sèrie de sorolls urbans que no qüestionem, tot i que podria ser objecte de debat. Però hi ha situacions que sobrepassen el límit del què es pot entendre com raonablement tolerable i que es barreja amb l’incivisme i fins i tot la delinqüència. A l’altra banda, també hi ha drets, com el que té la ciutadania a fer-ne ús dels espais públics i els locals nocturns, bars i restaurants a desenvolupar la seva activitat amb normalitat. El problema és, una vegada més sobrepassar els límits de la convivència, que no només marquen les ordenances municipals, sinó també el sentit comú.
Durant una època algunes ciutats van intentar concentrar el seu oci nocturn a polígons industrials o zones fora de la trama estrictament urbana. L’experiència, que inicialment va ser satisfactòria per allunyar sorolls i incomoditats es va convertir després en un focus de problemes, de vegades de gran magnitud, per l’alta concentració de persones, l’alcohol les drogues i la delinqüència comuna. Terrassa va desplaçar el seu oci nocturn a Parc Vallès i Sabadell a la Zona Hermètica.
El resultat de les experiències ha estat dispar. La Rasa ha quedat, al marge d’algun local aïllat a altres indrets de la ciutat, com a últim reducte urbà i necessitarà l’esforç de tots per trobar un escenari còmode pels qui necessiten descansar i gaudir d’un entorn agradable i els qui volen gaudir de l’oci nocturn.
