Tothom sap que avui és el dia dels enamorats. Potser, però, molta gent n’ignora el motiu. El tema rau que, essent sant Valentí metge, a la Roma antiga, es va fer capellà. Com a tal -sempre d’amagat- casava parelles d’enamorats, que ho tenien prohibit per un decret de l’emperador Claudi II. Mantenia que els solters, sense lligams familiars, esdevenien millors soldats. Quan els fets arribaren a oïdes del dirigent, cità el prevere a palau. Llavors, aprofità l’avinentesa per fer proselitisme cristià. Tant s’hi implicà que el van engarjolar. Llavors, l’oficial encarregat de vigilar-lo el volgué humiliar, reptant-lo a retornar-li la visió a sa filla Júlia, cega de naixement.
Malgrat assolir el miracle de la vista de la noia, fou condemnat a mort (per martiri), essent executat el 14 de febrer de l’any 270. Per tant, fa exactament mil set-cents cinquanta anys. Na Júlia, en senyal d’agraïment, plantà un ametller al costat de la seva tomba. Raó per la qual aquest arbre és símbol d’amistat i amor duradors.
Hi ha un munt d’adagis que m’ajudaran a configurar i/o bastir un millor contingut d’aquest escrit. Àdhuc amb un to un xic sorneguer. Com ara "per sant Valentí, l’ametller florit". Mai més ben dit. De fet, "l’amor ve de l’amor i callant demana". Ara bé, tot es torça quan "és com la lluna…, que si no augmenta minva". O també quan es basa en criteris crematístics. Si més no perquè encara hi ha qui es regeix per una altra dita: "L’amor fa molt, l’argent fa tot". Cal, tanmateix, ésser més empàtics i decantar-se per sentències positives: "L’amor tot ho perdona, menys l’engany". O "l’amor tot ho veu d’un color". Quan un posa els ulls en una altra persona, "estant enamorat, tan sols de mirar s’acontenta". I "qui viu enamorat té el cor turmentat".
"De mal d’amor, els metges no en curen." Això sí, és un sentiment que fa bategar el món, bo i admetent que "costa més de pescar que d’enamorar". Raó de més per regar-ne diàriament la llavor. Tot i la proclama de "el boig té judici i l’enamorat no té seny", val molt la pena insistir en termes molt més positius i engrescadors.
Entenc com una llàstima que aquest jorn hagi passat a regir-se purament per objectius comercials. El comerç no passa pel seu millor moment i no vol perdre passada. De nosaltres depèn capgirar aquesta orientació.
