Opinió

Quan el sol de la vida es va afeblint

Després de Nadal, en quasi tots els casals de la gent gran, es comencen a fer inscripcions per participar en els tallers de memòria que vénen a ser un reforç d’aquesta important capacitat. Això m’ha portat a fer una reflexió sobre una etapa molt important del nostre itinerari vital. És quan el sol de la nostra vida es va esllanguint, és quan ens hem d’afrontar a una successió de pèrdues i limitacions, físiques i mentals, que comprometen la nostra autonomia personal i el control de la nostra realitat. Capacitar-se per gestionar amb encert aquesta etapa ens permet atenuar i retardar importants limitacions i guanyar més i millor qualitat de vida.

Situem-nos per uns moments en l’inici de la vida. Quan un entra en aquest món, es produeix un esclat de vida i es crea un punt de llum en el firmament humà, un punt carregat d’energia transformadora gràcies a la dotació genètica que rebérem dels nostres pares. Aquest nucli de força física i mental va anant creixent gràcies al seu poder evolutiu estimulat pels impulsos afectius dels nostres progenitors, l’experimentació intuïtiva inicial, els nostres aprenentatges posteriors des de l’escola i el perllongat període d’activitat professional. La majoria hem creat noves vides dins del projecte de família i seguim sent actors de les dinàmiques socials que s’estan produint.

Hem aconseguit èxits, aprofitant les nostres capacitats, coneixements i la nostra empenta emprenedora. També, hem afrontat turbulències, fracassos, decepcions… Tot plegat ha anat teixint la nostra història.

Però el temps va fent temps, i arriba un moment en la nostra trajectòria vital, quan entrem ja en l’etapa de la tardor de la vida en què, com deia al principi, es van fent més consistents les pèrdues d’habilitats, capacitats. També el debilitament emocional, important perquè fa feixuc l’encarament positiu de sentiments difícils com la por, la impotència de seguir el ritme dels nous temps, l’ansietat sobre els interrogants de futur, la soledat. A l’hora, creix la freqüència de malalties, dolors físics i descompensacions orgàniques.

És cert i gratificant que, segons les dades demogràfiques, la població mundial embelleix més tard i viu més anys. Al llarg del segle XX, s’ha quasi duplicat la durada de la vida, d’una mitjana de 50 anys, apropant-nos als 90.

S’estan fent estudis rellevants per retardar encara més l’envelliment. Un d’ells, per exemple, es centra en la possibilitat de modificar alguns gens que eliminin factors degeneratius. L’anàlisi dels processos d’envelliment segueix avançant.

Voldria destacar una interessant recerca de fa uns anys, verificada recentment, sobre com es pot controlar la metàstasi dels càncers. El que vull destacar d’aquest estudi és que una de les variants estudiades es centrava a analitzar com es reprodueixen les cèl·lules sanes. Comprovaren que un factor crític es troba en els telòmers que estan a les puntes dels cromosomes. També varen constatar que la intensitat del seu desgast té que veure amb l’envelliment i la durada de la vida, amb influència negativa en malalties neurodegeneratives, entre altres. Observaren que en la qualitat dels telòmers, a més de l’ajuda que els aporta un enzim, la telomerassa, hi influïen també tres importants condicionaments: una alimentació sana i equilibrada, l’exercici físic sostingut i la salut mental.

Tots estem conscienciats de la necessitat de cuidar una bona alimentació. L’exercici físic, com sabem, també enforteix la salut en molts aspectes.

En relació amb el tercer factor, ens hem de mentalitzar que els diferents components qualitatius que inclou són essencials per al control i la correcta orientació de la nostra vida, especialment quan comencem a entrar en una etapa en què hem d’afrontar riscos de limitació i deterioraments de certes capacitats mentals. Per tant, seria una pràctica preventiva entrenar la memòria, la qualitat analítica, el llenguatge, potenciar el talent creatiu, enfortir l’autoestima valorant les bones experiències que anem acumulant, i aprenent dels errors. És molt gratificant dedicar temps a cuidar les relacions afectives i d’amistat, saber escoltar i aprendre dels altres, cuidar i practicar valors que ens donen un plus de riquesa emocional. I, finalment, estimar-nos i saber estimar. És una gran tasca però molt rendible. Es tracta de convertir-ho en un pla de treball saludable, anar avançant i pensar que es fa camí al cami- nar.

L’equip d’Aula Actual, de la CONFAV, hem treballat molt l’estimulació i l’entrenament d’aquests factors en els catorze tallers de memòria i vitalització de la ment, que iniciàrem fa dotze anys amb molt bons resultats. En tenim cinc a Terrassa. Els seguim perfeccionant des de les informacions que la neurociència ens va aportant. Els dinamitzen monitores voluntàries, com en tots els altres. Són persones amb un alt valor humà, formació de nivell, adequadament entrenades per promoure dintre dels grups un context de treball ric en estimulacions mentals i emocionals que ajudin els participants a afrontar el seu futur més preparats per gestionar-lo amb qualitat i amb millors recursos.

En relació amb la selecció del perfil alt en valor, de les voluntàries abans esmentades, dinamitzadores dels grups, hem de valorar la qualitat professional i la implicació de la Sònia, de Punt Voluntariat, que ha sabut identificar aquest nivell de professionals i ens ha connectat mútuament.

To Top