L’Ajuntament de Terrassa i la conselleria d’Educació de la Generalitat de Catalunya enceten una nova etapa en relació amb la implantació de centres docents a la ciutat. La planificació tant de les línies escolars com la de la constitució de nous centres a la ciutat ha estat sempre una competència exclusiva de la Generalitat. El departament, a través del seu delegat territorial, planificava, decidia i establia calendaris de construcció en funció de les necessitats a tot el país. A partir d’ara l’Ajuntament es corresponsabilitzarà en la construcció de nous centres i començarà amb l’institut-escola Sala i Badrinas. De fet, aquest centre escolar és segurament el paradigma del sistema i porta un endarreriment d’uns vuit anys en la seva construcció després que aquesta s’aprovés.
En aquest sentit, cal dir que aquest any acabarà l’ESO la primera promoció que va estrenar el centre i l’institut-escola, aprovat recentment, ha estat una vella aspiració de la comunitat educativa del centre, que l’ha portat a protagonitzar diverses mobilitzacions.
Es tracta d’un canvi substancial del paper de l’administració municipal, que passa a tenir una posició activa dintre dels plans de planificació de construcció de centres escolars. Esquerra Republicana, durant la campanya electoral de les darreres eleccions municipals, ja va avançar, encara que no va concretar com, que els ajuntaments han de tenir un paper actiu en els àmbits de competència de la Generalitat per compartir responsabilitat i tenir al mateix temps una certa capacitat de decisió o almenys d’intervenció. Si l’Ajuntament de Terrassa participa amb tres-cents mil euros, que ja estan aprovats al pressupost, tindrà, com a mínim, la possibilitat d’avançar les seves obres al calendari de la Generalitat. Una operació similar ja va proposar a l’anterior mandat Esquerra en referència als problemes econòmics del Consorci Sanitari de Terrassa, sobre la possibilitat que l’Ajuntament hi contribuís econòmicament com va fer l’Ajuntament de Sabadell al Parc Taulí.
És probable que sobre aquesta qüestió s’obri ara un interessant debat polític. Per una banda, si és prudent i fins i tot recomanable que els ajuntaments prenguin posicions actives i financin projectes de competència directa i fins ara exclusiva de la Generalitat i, per altra banda, si aquesta mesura s’estendrà a altres departaments i si serà sostenible per als municipis quan es queixen dels problemes de finançament municipal i de l’abandonament de la Generalitat. Un segon pas, per cert, podria ser la residència d’avis de Sant Pere Nord.
