Sempre m’ha agradat escriure. Ho faig compulsivament, dia rere dia, de fa uns onze anys. Certament em fa molt content. Als volts d’aquest fet, vull fer una reflexió sincera, que em neguiteja. Al llarg d’aquest temps, només he tingut un "xoc" en termes metafòrics: amb la cúria local. D’ací a tres mesos, s’acompliran quatre anys de la topada. Un article meu li demanava major proximitat i se m’acusà de calumniar el bisbe.
N’obvio més detalls , "penitència" inclosa, contrastant-ho amb una notícia de la premsa de fa pocs dies. Literalment, es donava a conèixer que l’Església catòlica perd fidels a un ritme proper a les tres-centes mil persones per any. Ho interpreto com a dada preocupant. Em ve de gust treure el tema a col·lació avui. Quan justament fa setanta anys que es van casar els meus pares. Ambdós ja no hi són, remarcant que van tenir set fills. Època en què tots els nadons es batejaven, entrant en la dinàmica sacramental ordinària.
Com ha canviat tot, tanmateix! Essent l’Església la "casa de tots", entenc que puc "dir-hi la meva". De fet, com faig diàriament, sense cap mena de recança. Amb total llibertat d’expressió i des d’un respecte profund, tinc tot el dret a comentar el què i el com em sembla. Ja no és feina meva preveure, en llegir-me, aquells que es puguin sentir interpel·lats. Si tenen la pell massa fina, no és el meu problema.
La dita del títol es deriva d’un passatge del Quixot. D’aleshores ençà, podem concloure que la pròpia Constitució valida l’aconfessionalitat del país. Raó per la qual el poder del clergat ha perdut pistonada. A partir d’ací, tot fent un record emocionat envers els meus progenitors, cerco vies de distensió. Sempre topo amb postures immobilistes, rancunioses i esquerpes. El tema no els interessa i em sap molt de greu. Voldria que no es mentís més. El que plantejo no mereix un "respons" que interpreto com a eina decadent i de total menyspreu.
M’arribo a preguntar si fets com el que m’ocupa poden ajudar a interpretar analíticament la minva de "socis" en el projecte religiós. Tal vegada no sóc jo el més indicat per respondre-ho. Si més no, ho deixo anar. "Doctors té la santa Mare Església que sabran fer-ho."
