L’extensió de les infeccions per coronavirus pel món ha fet que l’Organització Mundial de la Salut decreti, finalment, l’alerta sanitària mundial. La rapidesa de la propagació i la facilitat amb la qual es contagia el virus fan pensar en una complicada situació a curt termini de conseqüències imprevisibles, segons les prediccions dels més pessimistes. Els qui alerten sobre la gravetat del que pot venir basen la seva argumentació en qüestions científiques, però també en símptomes preocupants com la reacció, que no l’escassa i poc fiable informació, de les autoritats xineses.
El govern xinès, hermètic per norma, ofereix informació amb comptagotes i prohibeix que els familiars dels malalts parlin de la malaltia, de la seva evolució i de quanta gent està ingressada o ha mort als hospitals. La construcció d’un nou centre hospitalari en temps rècord o la recomanació que els països occidentals no repatriïn els seus nacionals per controlar la propagació del virus són també reaccions suficientment eloqüents, que fan que es comencin a sentir veus sobre la poca fiabilitat de les xifres de morts que ofereix l’Estat xinès. És probable que, vistes les darreres notícies de contagis a diferents llocs del món, ja sigui tard per contenir l’epidèmia. La qüestió està a albirar la seva dimensió.
També hi ha qui diu que les epidèmies de grip maten centenars de milers de persones cada any i que no s’ha de ser tan fatalista amb les previsions, però l’alerta sanitària decretada per l’OMS és definitiva i és aquest anunci el que fa necessari que les autoritats sanitàries preparin dispositius i protocols d’urgència per actuar en cas que es produeixin casos a l’Estat espanyol.
