A l’escola filosòfica grega, trobem Antístenes d’Atenes, fundador de la vessant/branca cínica. Inicialment, venia referida a l’extravagància o l’anticonvencionalisme. A hores d’ara, tanmateix, el temps n’ha diluït el concepte. La RAE defineix com a cínica la persona que menteix descaradament. Defensa impúdicament allò que hauria de merèixer, una desaprovació general. Sense cap mena d’embut.
Feta aquesta mínima introducció, entro en matèria. El nostre Consistori -tant l’actual com el precedent- rep tupinades i crítiques envers una suposada deixadesa amb la neteja de la vila. No descarto que tot és millorable. Concloc, això sí, que hi ha gent molt potinera.
Posat a citar un exemple concret, penso en els grafits i/o pintades impertinents i indiscriminades a les parets. Sempre es duen a terme amb nocturnitat i traïdoria. No descarto, fins i tot, que els "implicats" seleccionen, en algun cas, la titularitat de les "víctimes". Gairebé a tall de practicar un autèntic "escrache", embolcallat d’impunitat.
Fa uns dos o tres anys, la regidoria responsable va escometre un fort pla de xoc en aquest sentit. Amb la bona tasca de la brigada municipal, s’arribà a fer cau i net en moltes zones de la vila. "L’alegria, però, dura poc a la casa del pobre." I, poques setmanes després, ja hi tornàvem a ésser… Prou sé que no hi ha dret a exigir un policia "per barba". Amb total respecte i àdhuc amb un bri de sornegueria si més no, vull fer un suggeriment. L’adreço respectuosament al senyor Xavier Fernàndez Rivero, regidor de Via Pública, Protecció Civil i Seguretat: el dia que s’atrapi algun capsigrany de l’esprai, per què no se’l condemna a "treballs forçats"?
Pot semblar agosarat de la meva part. Només proposo que se’ls apliqui l’obligatorietat de fer un "voluntariat forçat". Pel que es veu, d’hores, en tenen un pou. Per tant, la "sentència" o el càstig passaria, amb una durada mínima de dos anys, a raó d’unes deu hores setmanals, per reforçar la tasca de les brigades. Sense cobrar!
No puc quedar-me de braços creuats totalment indignat. Cal fer quelcom. Evidentment, amb imaginació. També amb una punta de rauxa. Cal constrènyer la niciesa i el desgavell del "campi qui pugui". "S’ha acabat el pa torrat." L’incivisme ha de desaparèixer del carrer.
