A tecnologia va envaint el nostre "rum-rum" diari a velocitat supersònica. Fa temps que volia suggerir una reflexió sobre la comparança entre els WhatsApp i el correu electrònic. Sobretot a partir de comentaris i/o actituds d’amics i coneguts. En tinc el meu criteri concret i no vull pas influir en el pensament del lector. Ara bé, entenc que som davant de dues vies diferents, tot i que complementàries.
A partir d’ací, és prou sorprenent que hi hagi tanta gent que s’ha decidit per abandonar definitivament el camí del signe @. Tal vegada per una visió purament de comoditat. Si més no, és el primer argument que se m’acut. Amb independència que no vull situar en aquest tema la presència de les anomenades xarxes socials (Twitter, Facebook, Telegram, Messenger, etcètera). No sóc present en cap.
El correu electrònic fou una de les primeres maneres de comunicar-se, després de néixer internet. No cal, tanmateix, que els dos bàndols estiguin connectats. Arribats en aquest punt, la pregunta sorgeix tota sola: què va més bé?
Si cerquem immediatesa, sens dubte ens decantem per WhatsApp. Fins i tot permet trucades per aquest canal. Un punt on el correu no arriba. Altre gall canta al moment que ens cal adjuntar algun fitxer/document que comporti una densitat o gruix llarg o important.
Potser el contrast entre un i altre mitjà no té massa sentit. Som davant d’eines diferents, tot i que ambdues serveixen per comunicar-nos. El correu-@ conviu amb nosaltres des que sorgí el "miracle" internet. Ara per ara, no se n’ha arribat a trobar un substitut efectiu i possible. Està per veure si la suposada "salut" de WhatsApp suporta allò que anomenaria "supervivència" efectiva per molts anys. La incògnita està servida. Temps al temps!
En qualsevol cas, em doldria molt que s’arribés a posar de moda alguna dita tan punyent com la que diu "entre tots la van matar i ella, tota sola, es va morir". Malgrat que aquest estirabot pugui provocar alguns somriures, si em demanen decidir ho tinc clar: a ésser possible, opto per combinar ambdues possibilitats. Si no se’m deixa ésser "diplomàtic", primer de tot el correu. Amb diferència.
