Moltes vegades costa de trobar el perfil ideològic a les decisions que es prenen a l’Administració pública. Confonem política amb gestió i la gestió política no és freda, ni gratuïta, ni perquè sí. La gestió política està condicionada, ho ha d’estar, per qui decideix. En definitiva, la política és això, prendre unes decisions i no unes altres. L’Ajuntament n’ha anunciat una aquesta setmana que és d’una gran importància, pel que és i pel que significa com a canvi de paradigma de la gestió urbanística a la ciutat.
El proper ple municipal aprovarà una modificació del POUM que imposa un canvi d’usos al Vapor Ros, una molt atractiva illa a ple centre de la ciutat entre els carrers del Racó, del Portal Nou i de l’Església. L’anterior equip de govern no va tenir èxit amb un pla que pretenia mantenir el model de gestió que ha caracteritzat la ciutat des de la transició democràtica: vendre sòl edificable i aprofitar-ne les plusvàlues. El projecte del Vapor Ros va ser molt criticat per l’oposició, llavors forta, organitzada i amb capacitat de decisió sobre les polítiques municipals gràcies a un feble govern en minoria. De fet, el ple no va aprovar la proposta del PSC. Ara l’oposició té escassa capacitat de maniobra. Amb Esquerra Republicana manant, precisament a Urbanisme, era el moment de comprovar com es fa política amb altres criteris. L’oportunitat ha arribat amb el Vapor Ros.
Efectivament, hi ha altres formes de fer política (encara no sabem si millors) i l’equip de govern, de la mà d’ERC, proposarà la modificació d’usos al Vapor Ros, descartant la possibilitat d’edificar-hi habitatges i destinant el complex a equipaments. El Vapor Ros té una peculiaritat i és que pertanyerà a la Generalitat, fruit d’una herència curiosa, que condiciona la recepció del llegat al fet que l’Ajuntament no pugui rebre ni un totxo en, almenys, trenta anys. Però la capacitat d’influència de l’Administració va molt més enllà de la nua propietat i fins i tot podria realitzar una compra pública, que no és el cas, de moment.
La primera conseqüència de la decisió és que el Vapor Ros queda lliure de l’especulació i rebaixa el seu valor de manera fulminant, la qual cosa no sabem com haurà estat rebuda per la Generalitat, que en serà el proper propietari quan accepti l’herència, encara que difícilment la regidoria haurà pres una decisió com aquesta sense, almenys, conèixer-ne opinions. En qualsevol cas, s’obre una nova etapa que genera incògnites essencialment perquè no coneixem els mecanismes de reacció tant públics com privats davant mesures d’aquest tipus; si hi haurà resposta, si aquesta serà ràpida, com es gestionaran i com es pagaran els plans urbanístics i, en aquest cas específic, si servirà per a l’ampliació del Centre fent del Vapor Ros el nexe d’unió que tant necessita el Vapor Gran. La política és això, prendre decisions.
