Ahir va declarar el polític terrassenc Pere Soler com a acusat al judici que se segueix a Madrid contra la cúpula policial catalana durant l’octubre de 2017. Soler és un home de caràcter, amb les idees clares, coneixedor de les seves funcions i acostumat a batalles dialèctiques i judicials. Soler ha plantejat la seva defensa des d’una perspectiva molt tècnica i va aconseguir que el fiscal Carballo no consolidés els fonaments de la seva estratègia com a acusació. La funció del Ministeri Fiscal, com a acusació en un judici, és precisament construir un relat sobre el qual crear l’escenari que doni suport a la seva tesi. La fiscalia pretén demostrar que els Mossos d’Esquadra es van posar al servei del procés independentista i especialment per a la celebració del referèndum de l’1 d’octubre, declarat il·legal.
Carballo, incisiu, rigorós i punyent, repeteix i retorça les seves preguntes amb la intenció que la resposta sigui la que ell necessita i fins i tot es permet entrar en debat amb l’acusat. Pere Soler va estar precís en les seves respostes i, tot i que visiblement molest amb algunes valoracions del fiscal, va mantenir una línia de defensa molt nítida, basada a deixar clares les seves competències com a director general del cos de Mossos d’Esquadra, un càrrec que va dibuixar com més administratiu que policial i fins i tot que polític. I no va defugir el cos a cos, fins i tot quan el fiscal va fer esment del famós tweet de “em fan pena els espanyols”, que el fiscal, no sabem si maliciosament, va situar en els dies previs a la celebració del referèndum.
Ara començaran els nombrosos testimonis que les parts han citat a declarar. El judici, lògicament, no està captant tanta atenció mediàtica com el que es va celebrar al Tribunal Suprem, però tothom se’l mira de reüll.
