Continental ha decidit posar fi a la seva crisi i ha anunciat que presentarà els primers dies de febrer l’ERO que portarà al carrer 760 treballadors, un centenar dels quals són terrassencs. Es tracta de set-cents noms amb les seves circumstàncies personals i familiars a la motxilla anant cap a l’oficina d’ocupació. Quins d’ells podran tornar al mercat de treball, no se sap; quants es convertiran en aturats de llarga durada, incapaços de reinventar-se, segurament molts d’ells.
Continental pretenia planificar el seu adéu a l’estil de com ho van fer empreses com Sony, a Viladecavalls; Sharp, a Sant Cugat, o Yamaha, a Mollet, arribant a acords de compra amb altres empreses per donar una sortida viable als seus treballadors o almenys a bona part d’ells. No ha pogut ser. El pragmatisme de Continental, una històrica empresa de capital alemany, ha tancat la porta, almenys de moment, al pla de reindustrialització per garantir la continuïtat dels llocs de treball, o almenys d’una bona part. Queda una reunió pendent a la conselleria de Treball entre la Generalitat, l’empresa i els representants sindicals, però, vista la darrera posició de l’empresa, l’esperança és mínima.
Tanca una de les grans al Vallès en un moment en què les previsions, per exemple, de Seat són d’arribar aquest any al seu nivell màxim de productivitat. És cert que la indústria de l’automoció està en un moment d’impasse davant dels nous reptes de la mobilitat, tant des d’una perspectiva de models de sostenibilitat com també de relació amb el producte, però sigui híbrid o elèctric, de benzina o gas-oil, de compra o de rènting, no es preveu una davallada que signifiqui un reajustament de personal com el de Continental a Rubí, que, de fet, no és per insolvència, sinó que forma part d’una reconversió estratègica de l’empresa que afectarà més de cinc mil treballadors a tot el món.
L’ERO d’extinció de Continental és un dur cop per a les famílies que en depenen, però també ho és per al sector i per a la indústria del Vallès en general. Es tracta d’uns acomiadaments que posen en qüestió la recuperació econòmica que està arribant i en un moment en què la comarca necessita més que mai enfortir el seu teixit productiu. El Vallès en general i Terrassa en particular han estat especialment castigats per la crisi del 2008 i ens està constant molt sortir-ne. Continental és una notícia dramàtica que arriba en el pitjor moment.
